Un amic i jo vàrem anar a comprar un regal per a un altre amic que ha sigut pare. Mentre la senyora de la botiga l'embolicava nosaltres vàrem anar a fer una cervesa. A la vora de la botiga hi havia un bloc de pisos de protecció oficial. No estaven degradats, però Déu n'hi do, quines pintes. En aquell bloc hi havia tres bars dels que abans eren plens de fum i burilles al terra. Locals on l'única ginebra que tenen és Larios, i on et miren estrany si demanes un tallat descafeïnat. De tots tres vam escollir el més prometedor, un que tenia una bandera espanyola enorme i ratada sobre la porta. Va complir abastament les nostres expectatives: una nevera amb tapes que ningú que anés serè podria tastar, un repertori de licors format sobretot per conyacs i anissos, figuretes de porcellana, toros de peluix i dues o tres rajoles amb refranys carajilleros: "Hoy se fía, mañana no" i coses per l'estil. Era un bar molt semblant a un que freqüentava quan vivia a Girona i que surt a Manual de Supervivència. Després de buidar la mitjana vaig anar al lavabo -sóc de bufeta fluixa-. Mentre em rentava les mans van obrir la porta i em vaig haver d'apartar perquè el bany era minúscul. El cor em va fer un bot dins del pit. Era ella. La Lara. El personatge femení que surt a Manual de Supervivència, al lavabo d'un bar molt semblant al que surt a la novel·la. Me l'havia imaginada exactament així. La noia em va somriure i jo em vaig recolzar a la pica. De cop i volta va deixar de ser la Lara, i va convertir-se en un choni normal i corrent d'aquella barriada.
- Perdona- em va dir, esperant que jo sortís per poder entrar.
- Ya salgo... - vaig respondre jo, desorientat.
A la barra el meu amic escurava la seva mitjana. Em va veure i no es va adonar de la meva cara d'espant. Els homes som així, no ens fixem en aquestes coses.
- Anem? - em va preguntar.
- Sí.
Vam sortir del bar i jo vaig sentir un alleujament inmens, com quan el professor ens aplaçava un examen pel qual no havia estudiat. Prop de l'edifici hi havia un parc amb nens jugant a pilota. Dos iaios seien en un banc, arreglant el món. Uns adolescents fumaven recolzats a les seves motoretes, sorolloses i absurdes. Vam entrar a la botiga i vam recollir el regal. L'havien embolicat fantàsticament bé.
