dimecres, 18 de juliol de 2012

L'ESTRAPERLISTA I ELS LECTORS DE L'ARA




Quan llegeixes els comentaris dels lectors del diari Ara sobre l'afer de Jordi Ausàs et cau l'ànima als peus. Salvant distàncies ideològiques, està passant el mateix que passa a l'Itàlia de Berlusconi i a l'Espanya del PP. Quan un dels nostres és enxampat mentre roba -en aquest cas, mentre fa contraband de tabac- podem estar segurs que ens trobem davant d'una conspiració dels seus rivals polítics. Ell mai serà culpable o, en tot cas, el delicte s'haurà vist exagerat. Aquest és, més o menys, l'argument que fan servir bona part dels lectors de l'Ara per defensar l'estraperlista. Tot un exconseller rondant per garatges i camins de muntanya amb cartrons de tabac andorrà sota el braç. A España tenen el Bigotes i nosaltres aquest saltamarges de pa sucat amb oli. Com ens hem de veure.

Ja fa temps que sabem que la política és una qüestió purament emocional, i que a posteriori la racionalitzem. Si m'agrada el polític x és perquè em sento identificat amb la seva forma forma de pensar i d'actuar. Són les persones les que ens sedueixen, no pas les sigles ni les idees. I quan aquestes persones es veuen atacades les defensem fanàticament, fins i tot si es veu a venir que tenim les de perdre perquè són més culpables que Judes. Arriscant-nos a fer un ridícul estrepitós, traiem les urpes i ens llancem sobre els seus enemics. Com, si no, ens expliquem el suport que rep en Pichabrava Berlusconi a Itàlia, o el corrupte Camps al País Valencià? Passa exactament el mateix amb Ausàs i un sector de l'independentisme català. En el fons tots plegats som molt semblants. De bergants n'hi ha a tot arreu, fins i tot al partit de les mans netes (Carod dixit).  Si hi reflexionem potser arribarem a entendre perquè el PP, malgrat la corrupció, les retallades, la xul·leria, i els escàndols de tota classe, segueix arrasant a determinats llocs. O precisament per això.