diumenge, 1 de juliol de 2012

EL DIA QUE LA SANGRIA VA SALVAR-ME D'UNA PALLISSA




Era a Southampton, visitant al meu amic Ivan. Sopàvem en una braseria i a la taula del costat hi havia una colla d'anglesos de mitjana edat. Molts eren chavs. A mig àpat un d'ells va tocar-me l'espatlla i jo em vaig girar.
- Eh tu, espanyol, contesta, DE QUIN EQUIP DE FUTBOL ETS?
- Perdona? - vaig barbotejar jo, no gaire segur d'haver entès bé aquella pregunta.
- T'HE PREGUNTAT DE QUIN EQUIP ETS.
A l'instant vaig saber que aquell home era un boig i vaig mirar al meu amic, espantat. Què havia de respondre? Dissimuladament, ell em va dir: "Vés amb compte i no t'equivoquis d'equip, que aquests tios ens trencaran la cara".
Quin equip havia de dir? No en tenia ni idea. Detesto el futbol i no en sé gairebé res. Sento certa simpatia cap al Barça per una qüestió purament geogràfica, però mai m'he cregut tota aquesta història que és més que un club, i que representa Catalunya i tota la pesca. Sí que sé que els hooligans anglesos s'ho agafen tot molt a la valenta, i que per ben poc pot començar una batussa.
- Jo... - tota la taula de chavs em miraven expectants, com si fos un mag a punt de fer desaparèixer alguna cosa. El meu interlocutor era mig calb i tenia les dents mal posades i groguenques. Era força més gros que jo, tenia les mans com pales i anava visiblement begut. Vaig comprendre que, en una hipotètica baralla, no hi teníem res a fer. Moriria en una braseria anglesa, lluny de casa meva.
Hi ha dues coses que agermanen la  majoria dels homes: el futbol i el mam. Com que no sé res del primer punt vaig optar pel segon.
- No m'agrada el futbol - els seus ulls van obrir-se, malignes com els d'un ocell- però m'agrada molt beure alcohol. A Espanya bevem moltíssima sangria -vaig dir, sentint vergonya  de mi mateix.
L'home va meditar la meva resposta. Si no m'agradava el futbol no era de fiar, però si bevia molta sangria sí. Al final el chav va decidir que li queia bé i va clavar-me una altra plantofada a l'espatlla. Vaig sentir al meu amic Ivan sospirant, alleujat. A la taula dels chavs una dona va aplaudir i diversos comensals assentien amb el cap.
Vam sopar de pressa i vam sortir del local. Per celebrar-ho, vam anar a cal meu amic i vam voler fer una sangria. No hi havia fruita, de manera que vam conformar-nos buidant l'ampolla de vi. No volia ser desagraït amb el Destí.