divendres, 5 d’octubre de 2012

LA SABINE

Es deia Sabine i era francesa. Ens vam conèixer a Tuam, un poblet de l'oest d'Irlanda, quan érem molt, molt joves. De seguida vam agradar-nos o, per dir-ho més exactament, ella de seguida em va agradar. Jo amb prou feines havia sortit de casa i la Sabine -tot i que no sé de quina part de França era- tenia aquella elegància urbana que només tenen algunes gabatxes. Tuam era un poble molt petit i els irlandesos que hi vivien eren encara  més pagerols que jo. Caravermells i borratxots. Hi havia poquíssims estudiants, de manera que la pobra noia, per més francesa que fos, no tenia gaire on triar.

Durant aquelles setmanes la Sabine va enviar-me tota classe de senyals que no vaig saber interpretar. Un dia, cansada de que l'ignorés -o potser, precisament, motivada per aquest fet- va preguntar-me si volia anar a fer un volt. Érem al cinema, veient els Picapedra. Un cop al carrer va donar-me la mà. Vaig quedar paralitzat, com quan et piquen aquelles serps que surten als programes de la Sexta. Vam fer dues o tres voltes pels carrers deserts de Tuam, vam entrar en un pub immens on hi havia un grup de borratxos que cridaven yaba-daba-du! -era l'època de l'estrena de la pel·li i tothom anava boig per veure-la- i vam acabar al parc, asseguts en un columpi. A mitjanit ens vam separar i cadascú a casa seva. No va passar absolutament res.

La nit abans de tornar a Catalunya vàrem anar a una discoteca amb tota la colla. Aquell dia es va maquillar, i encara em semblava més francesa. De nou, la por em va paralitzar i no vaig intentar res de res. Va ser un comiat estrany, amb moltes emocions contingudes. Tinc entès que als adolescents d'avui dia això no els passa perquè van de dret al gra. O potser abans tampoc passava, i l'únic problema era que jo, senzillament, era retardat. Tan bon punt vaig fer-li els dos petons de rigor i vaig acomiadiar-me, em vaig sentir profundament imbècil. Però ja no hi havia volta enrere.

Si mai tinc una màquina del temps, abans de viatjar al passat per matar a en Hitler, aniré a Tuam, buscaré al meu jo-passat i, després de fotre-li un parell d'hòsties, li diré que no foti el burro i que s'enrotlli amb la Sabine d'una punyetera vegada. Papanates.