dijous, 11 d’octubre de 2012

L'ESPANYOL QUE ESTIMAVA A EN WILLIAM WALLACE




A Stirling (Escòcia) hi ha un monument i un petit museu dedicat a en William Wallace. Vaig visitar-lo fa cinc o sis anys. Després de veure un vídeo que pretenia ser històric -i que contenia un munt d'escenes de Braveheart- varen fer-nos passar a una sala al bell mig de la qual hi havia una rèplica de l'espasa de l'escocès (una claymore gegantina). Et venien ganes de trencar el vidre i brandar-la sobre el cap cridant alguna cosa. Vaig tenir feina a reprimir-les.

A la sortida del museu hi havia la clàssica botigueta amb imans de nevera, peluixos i postals. A fora, una estàtua horrorosa d'en Mel Gibson caracteritzat de William Wallace (vegeu-la a dalt). També un llibre de visites on la gent, insuflada de romanticisme, escrivia consignes a favor de la llibertat dels pobles en general i de l'escocès en particular.

Vaig veure una parella d'espanyols que escrivien alguna cosa al llibre en qüestió. Mirant per sobre l'espatlla del noi, vaig descobrir que era la clàssica frase a favor de les llibertats de les nacions oprimides. Suposo que ja us podeu imaginar per on va la història. Volent-me fer el simpàtic vaig dir:

- Ostras, a los catalanes nos harían falta más españoles como tú. Sensibles a estos temas y tal...

Tan bon punt em va mirar em vaig adonar que m'havia equivocat de llarg.

- Perdona, pero no es lo mismo. Acaso no estudiáis historia en Cataluña? Piensa que los escoceses...

... i va començar un discurs sobre el perquè els escocesos sí que tenen dret a demanar la independència i els catalans no. Es basava, sobretot, en fets que havien passat com a mínim fa set-cents anys, i sospito que la visió del noi estava lleugerament afectada per una borratxera de Braveheart.

Per alguns espanyols Escòcia té dret, Catalunya no. I tot gràcies a una punyetera pel·lícula. Tenim els segadors, tenim el 1714, però no tenim productors que hi estiguin interessats. Quina llàstima. Hi hauria tanta gent que, de cop, entendria tantes coses...