A hores d'ara tots sabem que hi ha dues Amèriques, i que no té sentit parlar de si els americans això o els americans allò, ja que són el dia i la nit. L'una és oberta i cosmolita, i l'altra estreta i garrul·la. La primera fa pel·lícules, escriu novel·les i dissenya moda, i l'altra escolta predicadors paranoïcs, col·lecciona armes, fa concursos de beure cervesa i devora hamburgueses. Republicans contra Demòcrates. Cools contra rednecks.
També hi ha dues Espanyes, totes dues hereves de la Guerra Civil. Una justifica el franquisme i, en certa manera, l'enyora. És una Espanya centralista, impermeable a qualsevol idea aliena a la uniformitat nacional. En aquest conglomerat de post-feixistes hi conviuen polítics amb el cabell engominat i camperols de Despeñacabras de Abajo, convençuts que amb el seu treball mantenen el país (i no és broma: aquests dies podem sentir força declaracions al respecte). L'altra Espanya és més oberta, més comprensiva. Descendent directa dels defensors de la República. Entén el problema català i, en alguns casos, pot arribar a sentir certa afinitat. O com a mínim ho fa de paraula, perquè els fets han demostrat -com quan manava el PSOE- que als catalans les coses ens van malament amb uns i altres.
Per aquesta regla de tres, també deu haver-hi dues Catalunyes. La una és la que a dia d'avui navega per aquesta marea d'il·lusió desbocada - segurament massa. És una Catalunya que vol ser lliure perquè creu que no li queda cap altre camí. És possible que aquesta ànsia de llibertat la faci, en alguns moments, provinciana o curta de mires. L'altra és la que se sent Espanyola fins a la medul·la i no vol separar-se de la mare pàtria de cap de les maneres.
Tots sabem, a dia d'avui, com classificar els partits. Excepte el PSC. Anorreat el sector catalanista -és un dir-, els socialistes prenen partit per la unitat espanyola. De totes totes. Encara volen semblar simpàtics, però no s'amaguen amb eufemismes. En part hem d'agrair-ho. En part, hem de tenir por. El pacte PP + PSC + Ciudadanos s'albira a l'horitzó.
