En Lluc té una bronquiolitis, que crec que és el mateix que una bronquitis, però no n'estic segur. Havia estat malalt altres vegades però aquest cop sembla que va de debò. A les nits no pot dormir perquè els mocs li obstrueixen les vies respiratòries i es desperta sovint. Si tenim sort torna a agafar el son relativament de pressa. Si no, s'està una estona despert.
Això pot passar unes vuit vegades per nit. Quan finalment aconsegueix adormir-se tu t'estàs una bona estona observant com respira, no fos cas que tornés a quedar-se sense aire. A vegades tens mala sort i la son no torna, i et quedes al llit, devetllat. Ja us podeu imaginar que el descans no té cap mena de qualitat, i l'endemà et lleves fet pols. T'arrossegues com pots fins a la dutxa i et vesteixes amb el primer que trobes. És un miracle que cap dia hagi sortit al carrer amb pijama, o amb pantalons curts de kickboxing i la camisa dels casaments. L'humor, lògicament, empitjora, i hi ha cops que saps que estàs a punt de dir una imbecil·litat. Ho saps perfectament, però no hi ha manera de fer que la imbecil·litat se't quedi a a dins. Res ajuda a fer-te sentir millor. Als vespres estàs rendit però et queda feina a fer, de manera que t'asseus al sofà a llegir o a preparar alguna cosa, i els plors del nen et desperten i et trobes al llit, i amb prou feines recordes com hi has arribat.
Avui el metge li ha receptat antibiòtics i Ventolin. Per culpa dels mocs vomita sovint, i és impossible saber si ha vomitat l'antibiòtic o no. Qualsevol s'arrisca a donar-n'hi més dosis, però i si l'ha tret tot? No hi ha manera de saber-ho, i l'angoixa t'atenalla, fen-te sentir indefens i desorientat. El Ventolin també és un tema difícil. A banda de destapar bronquis, provoca hiperactivitat temporal en la majoria dels casos. Mentre escric aquestes ratlles tinc a en Lluc voltant pel menjador, amb els ulls com plats i una energia impròpia d'aquesta hora. Aquesta nit tampoc dormiré gaire, i el cansament se sumarà al que fa dies que arrossego. Ahir la fisio em va dir que estava, literalment, a punt de trencar-me.
Això és el que ningú t'explica de tenir fills. Més enllà de les anècdotes gracioses, dels moments bons i de les satisfaccions hi ha les bronquiolitis, els antibiòtics vomitats i la hiperactivitat temporal causada per un broncodilatador.
