Com que sóc un analista polític pèssim no faré una lectura dels resultats de les eleccions. En canvi, us explicaré un parell de coses sobre baralles de bar (un bloc que es digui Tardes de Birres de tant en tant ha de parlar de baralles).
Imaginem algú en un bar fent copes amb els col·legues. Porten estona bevent i estan tots eufòrics. Exaltació de l'amistat i tota la pesca, ja sabeu com va. Aviat comencen les males mirades amb una taula propera. El nostre heroi, mentre anava a canviar l'aigua de les olives, s'ha mig enganxat amb un altre borratxot, i han deixat l'assumpte pendent. "Si hi ha problemes saltarem" asseguren els seus amics". "No pateixis". El protagonista de la nostra història se'n refia i, en comptes de baixar el cap, aguanta la mirada del seu retador. "Però no em falleu, eh?".
L'alcohol i la testosterona fan de les seves i, abans que s'adonin de res, ja són tots drets, i comencen les empentes i els insults. El nostre heroi es veu fort i creu que guanyarà la baralla. Tots són amb ell. Però de cop alguna cosa falla: un dels seus amics s'ha recordat que tenia set, i ha cregut que era un bon moment per anar a demanar una altra cervesa a la barra. Un altre de la colla s'escapoleix perquè els nervis sempre li fan venir ganes de pixar i, esclar, no es pot barallar amb ningú amb la bufeta plena. Un tercer entrelluca una noia bonica entre els tafaners i va a tirar-li els trastos. Fa setmanes que no suca, i el primer és el primer.
De manera que el protagonista es queda sol. Els seus rivals són molts, molt grossos i estan molt enfadats. De seguida comprèn que la millor estratègia és una retirada honrosa. Sortir d'allà amb les dents intactes, i ja fotrà crits als seus amics l'endemà, a l'hora del cafè. Sempre li diuen gallina i cagadubtes, i tenen certa raó. Però per una vegada que hi fot ous, tothom guilla perquè a ningú li agrada participar en una baralla que li deixarà la cara com un mapa. El proper cop, pensa, s'ho rumiarà dues vegades abans de ficar-se en un altre embolic.
