No escolto gaire música. Per tant, poques vegades compro res. Només si algun conegut toca en un grup, o coses així (suposo que, en certa manera, m'hi sento molt afí). En Joaquin Sabina és dels pocs artistes reconeguts que, més o menys, he anat seguint i comprant. M'agraden les seves lletres i m'agrada la seva veu de cassalla. Sempre he pensat que hi ha molta part de personatge, i m'ha incomodat una mica aquest bardemisme que practica, aquesta esquerra caviar i més estètica que utilitària, tan gauche divine i enamorada de sí mateixa. Malgrat tot, em considero un gran fan seu.
Aquests dies hem sabut que ha cedit una de les seves lletres al partit més infame que ha trepitjat mai Catalunya, i potser fins i tot Espanya: Ciudadanos. Hauria entès -i trobat lògic- que Sabina hagués col·laborat amb el PSC o amb Iniciativa. Però precisament amb aquests? Un partit d'odiadors professionals, l'únic programa dels quals és la destrucció sistemàtica de la cultura i de la nació catalana. Entenc que el PP tingui actituds espanyolistes. Al capdavall, és un partit nacionalista espanyol que obeeix els dictats de Madrid, i que defensa un centralisme desacomplexat. Els peperos catalans són com els governadors romans de les províncies: exiliats que haurien preferit estar en qualsevol altre lloc que no fos aquell. Però Ciudadanos és diferent: és un partit nascut a Catalunya i integrat per gent que teòricament viu i treballa aquí. En certa manera sento fascinació per aquest odi caïnita, per aquest rebuig total cap a una cultura que també és la seva.
Sabina, t'he escoltat durant molts anys. Admiro la teva música i les teves lletres, i envejo la teva poesia. Em sap greu, col·lega, però a partir d'avui no gastaré ni un sol cèntim en un disc teu. Tampoc penso venir-te a veure quan vinguis pels volts de Girona, com feia fins ara. Això teu se m'ha posat més malament que un sopar en un buffet lliure xinès. No sé si t'adones del que has fet. Espero de tot cor que tot plegat hagi sigut un malentès de proporcions còsmiques, o que els hi cedissis la cançó un dia amb una borratxera o una ressaca de les que fan història. Alguna cosa fas malament quan la gent de El Mundo, amb en Pedro J. al capdavant, t'aplaudeixen.
