Anem a pams. A veure, si algú no ha vist l'anunci d'Estrella d'aquest any, el teniu aquí:
No sé què em molesta més d'aquest anunci: que els meus idolatrats Love of Lesbian hagin decidit participar en aquesta aberració fastigosament dolce vita (com pot ser que algú capaç de crear tanta bellesa s'avingui a participar en aquest despropòsit inmens?), o que, una vegada més, Estrella ens prengui per rematadament imbècils i ens vengui un concepte -la mediterranitat- que no existeix, ni ha existit mai, ni existirà. Recordo, ja de ben jovenet, que els anuncis antidrogues i antialcohol em semblaven una estupidesa. Sabeu per què? Doncs perquè els joves que ens ensenyaven que no havíem de drogar-nos ni emborratxar-nos eren guapos i guapes, divertits, ballaven sense haver-se begut prèviament quatre cubates, tenien parelles tan atractives com ells mateixos, i vides lluminoses i dinàmiques. Després de veure un d'aquests anuncis poca-soltes em venien ganes d'arreplegar un pet dels bons, com a forma de protesta davant d'aquella felicitat enllaunada. Ara, soldat vell i cansat com sóc, em limito a canviar de canal.
Però fem un cop d'ull ràpid a l'anunci: quatre modernets de la capital, ni una sola noia lletja, botigues de poble molt autèntiques, paisatges bonics, rialles i més rialles, paella, un porró, un setrill enorme amb oli d'oliva, amanides, molta cerveseta, parxís, un enamorament o dos i una felicitat desbordant, tan poderosa que no pot ser continguda pels cossos dels joves i, en sortir-ne, sembla que hagi de prendre forma física... a algú més li fa angúnia, tanta falsedat? Tants camacos junts? La impostura aquest any és majúscula, i supera la dels anuncis anteriors.
El pixapins tradicional -samarreta imperi, panxa, bigotet, família i sogra- aviat serà substituït a l'imaginari col·lectiu pels modernets que passen un dia a la natura per, com diuen ells, descansar de tanta ciutat. I creieu-me: aquest any els dinars d'amics seran més freqüents que mai. Però seran àpats diferents dels de l'anunci: allà hi haurà paios que s'adormiran havent dinat perquè han begut massa vi barat. Els homes faran panxa i les dones tindran cel·lulitis. Algunes persones fumaran -i no pas tabac- i, si havent dinat es juga un partit de futbol, algú es fotrà enlaire els lligaments del genoll. Al vespre ningú s'aguantarà dret i tothom marxarà a casa seva a pair el cony d'allioli i a pesar figues al sofà -jurant-se que el proper cop ni menjaran ni beuran tant- així que ni concerts a l'aire lliure ni hòsties. I d'enamoraments val més no parlar-ne, esclar, perquè avui en dia tothom sap que per mullar el melindro has fer-ho a través de les pàgines de contactes, com qui escull un plat combinat en un restaurant de polígon industrial.
Destrossem-ho tot. Rebelem-nos contra aquesta mamarratxada, contra aquesta broma infinita que són els anuncis d'Estrella i el concepte mediterrani, tan artificial i fals com la felicitats dels anuncis. Diguem prou.
