Com sempre que tinc massa feina per escriure un post, us penjo un Greatest Hit remasteritzat. Sé que és una estratègia tramposa i poc elegant però, nois i noies, el dia té les hores que té. A l'hora d'escollir els Greatest Hits em baso únicament en el percentatge de visites que em dóna el Blogger, que curiosament no té res a veure amb el Google Analytic. Misteris de la informàtica i de la vida, que avui en dia vénen a ser quasi el mateix. Després, els remasteritzo una mica (poc, perquè com us he dit no tinc gaire temps). Et voilà.
Fa uns quants Nadals vaig comprar Contempla les estrelles, un llibre del meu admirat David Sedaris. Mai havia llegit la seva obra -per dir-ne d'alguna manera- traduïda al català i tenia ganes de veure com quedava. El dia de Cap d'Any, no sé exactament per què, me'l vaig endur a una festa que vàrem celebrar en una masia d'Olot. Com passava moltes vegades en aquella època la cosa va degenerar, i a les nou del matí encara buidàvem llaunes de cervesa al costat de la llar de foc més enorme que mai havia vist. Una parella de masovers tenien cura de la casa. Ella era argentina i parlava un català fantàstic. Recordo -vagament- parlar-li de Sedaris i de la traducció que acabava de comprar, i que sembla ser que tenia l'esperança de començar a llegir en aquella masia el dia de Cap d'Any. A banda d'aquesta conversa recordo poca cosa més.L'endemà, a casa, vaig asseure'm al sofà per llegir el llibre. No vaig trobar-lo dins de la maleta, ni tampoc era al cotxe. Cap dels meus amics el tenia. Què n'havia fet? A base de pura capacitat deductiva vaig arribar a la conclusió que l'havia regalat a la masovera argentina, però també és possible que me l'hagués oblidat al restaurant o a qualsevol altre racó. M'he quedat amb les ganes de llegir-lo, i amb els temps que corren no vull comprar-lo altra vegada (sobretot perquè ja el tinc en castellà). Al final aquell Cap d'Any no vaig Contemplar les Estrelles: com sempre, em vaig limitar a beure-me-les.
