dimarts, 11 de juny de 2013

DIFÍCIL

Aquesta setmana ho tinc difícil per escriure res al blog. Difícil perquè és final de curs i vaig carregar de feina. Difícil perquè aquest dimecres presentem Els caus secrets a la llibreria Context. Difícil perquè el dijous dia 20 de juny, a la Sala Galà de Cassà, presento el llibre d'en Xavier Cortadelles, El poble dels Centfocs, un recull de llegendes de les Gavarres (algun dia us parlaré de l'Etnografia, una de les meves passions, que em feia passar hores llegint els volums de Joan Amades en comptes d'estudiar pels exàmens de la Universitat). El llibre que tinc l'honor de presentar és un dels més ben editats que he vist mai. El tacte de la portada, per exemple, és tan exquisit que et vénen ganes de passar-te hores acaronant-lo sense arribar-lo a obrir.


Serà, doncs, difícil escriure res perquè he de trobar una estoneta -encara que sigui poca- per fer una mica d'exercici, i difícil perquè se m'han acumulat uns quants compromisos dels quals no puc fugir. Tot això, esclar, a banda de les meves tasques familiars. De manera que potse trigarem uns dies a tornar-nos a veure. Espero que m'ho sabreu perdonar, i que no em feu el salt amb qualsevol d'aquests blogs escalfabraguetes i balaperdudes que hi ha per aquests móns de Déu.

Entretant, alegrem-nos del rebuig unànime cap a l'anunci d'Estrella Damm. Sembla ser que una de les crítiques que ha rebut amb més freqüència és que hi apareixen noies esculturals i nois més aviat lletjos, brutots i panxuts. Em fa gràcia perquè jo havia pensat en tot menys en això, però també s'ha d'entendre que a les noies els hi molesti. Sigui com sigui, aquest any la farsa ha estat majúscula, i a la gent -tipa de que li prenguin el pèl- li ha pujat la mosca al nas. Serà interessant veure com evoluciona aquest concepte. I, encarrilant amb el que deia l'altre dia, alegrem-nos de que la cultura catalana és cada vegada més crítica. Llegiu, si no, aquest article encertadíssim sobre la Bibiana Ballbé, Tonis Solés i companyia (males llengües diuen cada vegada més obertament que la productora d'en Solé és voraç com una plaga de llagostes en un cultiu africà, i que cobra unes tarifes milionàries per fer les seves conyetes)

Alguna cosa està canviant, i és bo que així sigui. Si algun dia som independents tindrem la nostra ració de fills de puta, com a tot arreu, però és bo que no tothom es deixi endur per aquest papanatisme que, per fortuna,  va perdent pes.