EL TORTELL

Fa temps un amic meu va anar a comprar el tortell del Diumenge de Rams. L'havia de dur a un dinar de compromís, no recordo amb qui. Potser amb la seva família política o amb uns parents llunyans. Anava tard i s'havia oblidat d'encarregar-lo i, després de molt voltar, només va trobar tortells en una fleca que tenia fama de congelar i descongelar amb alegria els seus productes.


- Necessito un tortell que sigui fet del dia. L'he de dur a un dinar molt important, i he de quedar bé. - va dir ell.
- No pateixi - va respondre el botiguer- L'hem fet aquesta mateixa matinada.
El meu amic, content com unes pasqües, va pagar i es va endur el tortell. Va arribar a lloc i van començar a dinar. La conversa anava bé, tot i que es veia que els amfitrions eren gent seriosa. A l'hora de les postres va arribar el tortell. Van tallar-lo i tothom va menjar el seu tros. De cop, l'avi de la casa va començar a tossir: s'havia ennuegat amb alguna cosa. A base de cops a l'esquena van fer-li escopir el que li havia provocat l'ofec. Era un paquet petit embolicat amb paper de plata. Abans de d'obrir-lo tothom sospitava què contenia: una de les figuretes que es posen al tortell de Reis, quatre o cinc mesos abans del diumenge de Rams.