Tornant al tema d'ahir. Érem a la platja d'Alacant, recuperant-nos de la festa de la nit anterior, i un paio de mitjana edat se'ns va acostar. Gorra, samarreta de tires i pantalons tres quarts que, teòricament, eren Adidas. Anava visiblement borratxo i, quan la seva mirada es va creuar amb les nostres, es va posar a riure. De tota la gent que hi havia a la platja d'Alacant, de tots els centenars de persones, va escollir-nos precisament a nosaltres.- Malament rai - va sentenciar algú, sabedor de que alguna cosa desagradable estava a punt de passar.
El borratxo va començar a parlar-nos en un idioma que ningú no va entendre, però que semblava de l'Europa de l'Est. Amb gestos ens va assenyalar una noia que dormia bocaterrosa prop nostre. Era força prima i tenia un cul magnífic. Vam decidir ignorar-lo i l'home, cansat de que apartéssim la mirada, va fer el gest de dir: "Ara veureu, xavals" i es va acostar a la pobra noia. De seguida vam comprendre què tramava: volia aconseguir que ella es girés per comprovar si els pits eren tan esplèndids com el cul. Va començar a tirar-li, molt suaument, quasi amb gentilesa, grapadets de sorra a l'esquena. Després d'haver-n'hi tirat tres o quatre la noia es va incorporar de cop. Els seus pits, en efecte, eren enlluernadors: dos sols lluminosos i terribles. Els meus amics i jo vam quedar-nos astorats davant de tanta bellesa. Fins que vam sentir-la: aquella veu espantosa que va trencar tota la màgia del moment. Una veu de cassalla, esquerdada i greu. Una veu d'home:
- Vete a tomar pol culo, immigrante de mierda - va cridar la noia alhora que tirava un gargall al paio de la samarreta de tires.
Aquest, rient, va caure de cul i va desaparèixer arrossegant-se entre les tovalloles dels altres banyistes. Se'l veia feliç: havia aconseguit el seu objectiu.
