L'Antropologia ens ensenya que, a vegades, les lleis religioses i els codis morals tenen uns origens ben terrenals i ben poc divins. Un dia parlava d'això amb un individu que, com que no recordo com es deia, li direm Oriol. L'Oriol i jo vam arribar ràpidament a un consens en el tema de la prohibició del porc a l'Islam. Segons l'antropòleg Marvin Harris vetar-ne la carn és una pura qüestió de supervivència: l'home i el porc són competidors directes - tots dos són omnívors- a diferències de les vedelles o els xais, que mengen plantes. Criar porcs, per tant, implica un desequilibri ecològic, ja que el porc és costós de mantenir en un entorn amb poca aigua (recordem que necessiten hidratar-se constantment) i vegetació, com poden ser-ho els països de l'Orient Mitjà. D'aquí vindria la prohibició.
El consum desmesurat per part dels cristians, la festa al voltant de la matança i l'excés de colesterol a la sang serien conseqüències directes del fet de voler-se diferenciar de jueus i musulmans.
De seguida vaig suggerir que la prohibició del sexe sense finalitats reproductives del cristianisme podria haver-se originat en moments d'augment important de la demografia. És a dir: si la gent fornicava massa i, a conseqüència d'això, hi havia massa naixements, el camí ràpid era dir que no es podia fer si no hi havia finalitats purament reproductives. Si es redueixen el número de claus sense anticonceptiu baixa, de manera proporcional, el número de naixements.
Aquí l'Oriol i jo vam xocar com dos bocs emprenyats: això sí que no, va dir ell. I per què no? vaig preguntar jo, veient que era una cosa tant lògica -o tant ilògica- com la del porc. Perquè el tema del cristianisme és moral, em va respondre ell. I el de l'Islam no? No. Per què? Perquè el cristianisme és una religió represora. Ah... i l'Islam no? No. Per què?
Mig m'esperava un Perquè no, però l'Oriol va estimar-se més callar.
I la conversa es va acabar aquí.