Important: aquest post té banda sonora. L'adjunto aquí sota.
Quan tenia vint anys em van fer un trau a la barbeta. Va ser a Lloret de Mar i la cosa va anar de la següent manera: els meus amics i jo érem a la pista del ball del Beach. La cançó que sonava en aquell moment era Smells Like Teen Spirit, la mateixa que, si m'has fet cas, ara mateix estàs escoltant. Per ballar (és un dir) música grunge havies d'anar fent saltirons, tot fingint que anaves més begut del que en realitat anaves.
A mitja cançó algú va tocar-me l'esquena i em vaig girar. Vaig veure venir el cop de puny a càmera lenta.
Pensava:
- Quin cop de puny més lent.
Però era incapaç d'apartar-me de la seva trajectòria. Estava hipnotitzat. El cop va aterrar a la meva barbeta i, de cop, em vaig trobar assegut al terra. Em vaig recuperar quasi a l'instant i em vaig tapar la cara, esperant un segon cop que mai va arribar. Vaig posar-me dret com vaig poder i vaig començar a buscar les ulleres entre els gots trencats i les burilles de cigarreta. De seguida les vaig trobar. Entretant el meu agressor havia fotut el camp. Vaig ser a temps de veure'l com s'obria pas entre la gentada que seguia ballant com si res. Els meus amics se'n van donar compte i van seguir-lo a fora. Jo vaig arribar uns segons més tard. Ja no hi era.
Un cop al carrer em vaig adonar que tenia el jersei ple de sang i que la barbeta em feia molt mal. Vaig asseure'm en una cadira de plàstic mentre un segurata em preparava una bossa plena de glaçons.
El meu atacant -que tenia una estètica hippy i a qui a partir d'ara anomenarem el Hippy- va comparèixer i el segurata el va interrogar. Sembla ser que jo li havia tirat el got a terra sense voler.
M'havia obert la barbeta només perquè li havia tirat la cervesa al terra.
Quina classe d'imbècil era aquell paio? Si m'ho hagués dit li n'hauria pagat una altra encantat de la vida, però el molt idiota va estimar-se més clavar-me un cop. Abans d'anar-me'n al CAP perquè em cosissin el vaig mirar als ulls i, eixugant-me la sang que em queia, li vaig dir:
- Si jo fos de tu també aniria al metge.
- Si? - va preguntar ell. - Per què?
- Perquè tinc hemofilia.
Era un tret a cegues: l'hemofilia és una malaltia congènita (un defecte de la coagulació) i no es pot encomanar, però va ser la primera cosa que em va passar pel cap. Hauria pogut dir hepatitis però vaig dir hemofilia. El Hippy va fer cara d'alarmat: no sabia què era l'hemofilia. Era una revenja de merda, però era una revenja al capdavall. Espero que anés al metge i que aquest, en sentir que el Hippy tenia por d'haver agafat hemofilia, se'n rigués d'ell. Per imbècil.
