Hi ha animals bons i animals dolents. Això és obvi. Els gatets, per exemple, són bons. Els taurons, en canvi, són dolents, sobretot els que maten foques (que també són bones: jo en vaig veure a Escòcia i eren molt friendly). La majoria de gossos, conills, cavalls i dofins: tots aquests animals són bons. Les serps verinoses, els pregadéus i les rates, en canvi, són clarament dolentes i enemigues de tota la Humanitat. A vegades m'estranya que no hagin fet una aliança per destruir-nos.
Diuen que Hitler tenia un gos i que se l'estimava molt. És mentida: en realitat segur que la seva mascota era una gavina o bé un saltamartins, l'únic animal que a la meva escala de bèsties odioses supera a les gavines.
I parlant de privilegis: n'és un el fet de poder gaudir de les poesies del meu amic J.B. (en Boladeres, no pas en Justine&Brooks). Com la majoria de nosaltres segurament renegarà de l'etiqueta d'escriptor, però he pogut llegir alguns contes seus (també té alguna novel·la publicada per aquests móns de Déu) i puc recomanar-lo de forma entusiasta.
P.S.: volia fer un recull de fotografies d'animals bons i dolents per il·lustrar la diferència, però la veritat és que no he pogut. Les fotos de rates que volia penjar em regiraven l'estómac, per no parlar de la foto de la gavina devorant deixalles que he trobat a Internet. Em limito, doncs, a penjar la foto d'aquest monstruós tauró blanc que assassina a una pobra i pacífica foca.
