Sempre hem sentit dir que els buscabregues són, en general, uns covards encoberts. Aquesta és una afirmació que encara avui dia em costa d'entendre: com pot ser covard un paio que busca merder amb un altre paio sense saber ni tan sols si té possibilitats de guanyar-lo? En tot cas, els buscabregues poden ser estúpids o temeraris, però no pas covards.
Un dia vaig comprendre que l'única solució era l'enfrontament. Potser m'ho va dir algú, o potser vaig llegir-ho en un còmic de superherois. La qüestió és que vaig començar a encarar-me als bullies. Una vespre - em sembla que era el dia de Nadal- un tipus se'm va plantar al davant:
- Anem a fora a barallar-nos, fill de l'alcalde! - em va desafiar després d'un breu intercanvi de frases que no recordo.
- D'acord - vaig acceptar, envalentonat pels cubates.
Sense poder dissimular la sorpresa, va dir:
- Surt tu primer!
És un error tant obvi com comú: donar l'esquena al rival i que aquest et clavi un cop de puny - amb sort- a l'esquena o darrera del cap. M'havien amenaçat massa bullies com per no conèixer aquesta estratagema tant antiga.
- De cap manera - vaig dir jo- surt tu primer, que ets el meu amfitrió.
Si m'hagués cagat en la seva família no s'hauria enfadat tant: d'una revolada va agafar-me pel jersei i se'm va acostar:
- Què m'has dit, desgraciat? - era com si cada paraula seva estigués feta de whisky. Tenia els ulls com pilotes de ping pong.
Aleshores ho vaig entendre: es pensava que la paraula "amfitrió" era un insult. Aquell tipus era idiota de debò.
- Amfitrió - vaig barbotejar - Vol dir que tu m'has convidat a fer una cosa.
- Ah... - va dir, deixant-me anar.
Tots dos vam sortir al carrer i vam posar-nos cara a cara. "I ara què?" vaig pensar jo. "Has arribat massa lluny, Jordi. Aquest tipus pesa trenta quilos més que tu. En la vida real el tipus més pesant guanya totes les baralles. Estàs acabat". El meu oponent, però, no semblava gaire entusiasmat en pegar-me. Potser encara estava rumiant si la paraula amfitrió era o no era un insult. Van passar uns quants segons. Lentament, molt lentament.
Al final el paio va veure alguna cosa: per l'altra vorera hi passava un negre vestit amb una túnica de coloraines.
- Negre de merda! - va començar a cridar. - Vine aquí, negre de merda!
Vaig arronsar les espatlles i vaig tornar a entrar al bar. Per celebrar que me n'havia sortit vaig demanar un altre JB amb cola. A fora, el cap-gros ja s'havia oblidat del negre i clavava cops de peu contra un cotxe que estava aparcat davant del bar.
