Sé poc d'aquest país: una junta militar tirànica el governa amb mà de ferro, hi ha milers de monjos de budistes -alguns dels quals tenen per hobby entrenar gats- i encara no s'ha convertit en l'enorme bordell que ara mateix és Tailàndia. Tot i que els birmans estan acostumats a que els seus drets es violin o, en el millor dels casos, s'igorin, sembla ser que es tracta d'una gent extraordinàriament amable i oberta. Han desenvolupat una modalitat de kickboxing particularment sanguinària, en la qual amb prou feienes existeixen tècniques defensives i que permet els cops de cap. Com us podeu imaginar, els seus practicants no són gent que visquin gaires anys. El menjar, diuen, és insoportablement picant i els no-fumadors tenen la mateixa consideració social que un grup de leprosos a l'Edat Mitjana.A Birmània hi ha poc accés a Internet, de manera que difícilment podré escriure res. Això sí, m'emporto una Moleskin nova, que penso omplir a base exclusivament de situacions estranyes i personatges freaks, que confio que em proporcionaran material per anar escrivint aquí de forma regular. També penjaré fotos dels gats saltarins, que és així com es diuen els gatets domesticats.
Aprofito per donar les gràcies a tothom qui segueix aquest blog, i també als qui deixeu els vostre comentaris, que llegeixo sempre encara que a vegades no contesti.
Doncs això: a reveure i fins aviat!
