LA JAQUETA AMB CAPUTXA

Fa anys vaig compar-me una jaqueta amb caputxa. Em recorda una mica les jaquetes que duen els guardes forestals americans a les pel·lis. El venedor em va assegurar que era importada d'Itàlia, i que només tres persones en tota la província de Girona la teníem: ell, jo i un paio que era d'Olot o de Ripoll. Poques setmanes després, a Girona, vaig veure a un altre tio que la duia. Mai vaig saber si l'individu en qüestió era el comprador d'Olot o de Ripoll, o si simplement el botiguer m'havia enganyat i aquella jaqueta era més comú que les ulleres de pasta en una feta trendy.
Aquest hivern la torno a dur. Que feliç que vaig, amunt i avall, amb la meva caputxa. M'imagino que sóc un embozado madrileny, un d'aquells que van protagonitzar el motí de d'Esquilache quan aquest -el marquès d'Esquilache- va prohibir els barrets d'ala ampla i les capes llargues perquè, sota la roba d'abric, els ciutadans anaven carregats de ferro: pistoles, dagues i espases. Sembla ser que Esquilache, bàsicament, volia modernitzar Madrid -i Espanya per extensió- i evitar que seguís essent el paradís dels espadatxins i buscavides. Va il·luminar els carrers, va prohibir que la gent hi defequés i va promoure la neteja general de la ciutat. A la gent, però, no li va agradar. I es van revoltar. Hi ha qui diu que l'origen de la revolta va ser, en realitat, la gana, o un sentiment antiitalià (el marquès d'Esquilache, mà dreta del rei, n'era). Qui sap: potser al final ja ni sabien perquè es barallaven.
A Egipte corren el risc de que passi una cosa semblant. La revolta és per fer fora al President, però el problema principal és que aquest no els dóna pa. Ara els seus partidaris s'han afegit a la festa i carreguen amb camell contra els detractors. D'aquí a poc passarà com al Madrid del s. XVIII: ni tan sols sabran per què va començar la revolta.