De tots els animals de la Creació el més malèfic és, sense cap mena de dubte, la gavina. Si alguna vegada heu creuat mirades amb un d'aquests ocellots de seguida us haureu donat compte de la seva maldat pregona, de la seva còlera infinita.
Les gavines que hi ha per aquí són anormalment grans. La majoria superen en mida a un gos petit. Fins i tot els hi costa enlairar el vol, i han d'aprofitar al màxim les corrents d'aire. És normal, donat que es passen el dia afartant-se de deixalles i carronya. Si l'evolució de l'espècie segueix a aquest pas d'aquí a poc les ales ja no les podran fer volar i es convertiran en una mena de gallines gegants, molt més perilloses i perverses. Han començat a donar-se casos - ho sé pels mateixos implicats- en què una d'aquestes bèsties immundes ha atacat a un nen per robar-li el tros de pa que tenia entre les mans. On s'és vist tanta baixesa?
No comprenc la fascinació que algunes persones senten cap a una au de tan baixa estofa: em costa entenc que hagi inspirat poesies i cançons. Per mi té exactamente el mateix estatus que una d'aquelles horribles rates de claveguera que a vegades surten a la superfície i que fan fugir fins i tot als gats.
Com faig quasi sempre, havia pensat posar una foto d'una gavina per il·lustrar el post. De seguida ho he descartat: el sol fet de buscar imatges d'aquest animal ja fa que se'm posi malament el dinar. Aquest post, doncs, anirà sense foto. Per culpa de les gavines.
