divendres, 6 de gener del 2012

EL PATGE DEL REI ROS: EL RETROBAMENT



L'any passat vaig haver de demanar un favor a un patge del Rei Ros. Podeu llegir la història sencera aquí. Doncs bé, ahir a la nit, després de sopar, vaig jugar una estona a l'ordinador i després vaig veure un episodi de la tercera temporada de Misfits. Vaig posar-me al llit a quarts d'una. Ara ja no puc llegir per no despertar al nen, i em costa més agafar el son, de manera que vaig estar una estona donant voltes pel llit. Vaig sobressaltar-me quan vaig sentir passes. Posant-me dret d'un bot, vaig anar fins al menjador. Era allà, al costat de l'arbre de Nadal: el mateix patge de l'any passat. Una mica més calb i amb el nas una mica més vermell (jo em pensava que els patges no envellien, però sembla ser que sí).
- Hola - va dir en veure'm.
- Què tal?
- Bé. Era per la zona i m'he recordat de tu. He mirat a la llista però veig que aquest any tampoc heu fet carta. Què us passa a vosaltres dos? Sou idiotes? Per què cony no feu una carta als Reis com tothom?
Vaig estar una estona rumiant la resposta. La veritat, no sabia què dir-li. Aquell patge tenia tota la raó del món.
- No ho sé. Suposo que amb el nen i tot plegat no hem tingut temps.
L'home va fer que no amb el cap.
- Mira, l'any passat em vas caure bé i us he portat dos detalls, així no podràs anar pel món dient que els Reis no t'han dut res.
Després de dir això va posar dos paquets sota l'arbre.
- Fins demà al matí ni tocar-los. Ara me'n vaig, que tinc molta feina.
El patge ja sortia i li vaig dir que s'esperés un segon. Vaig preparar dos xupitos de Jura Superstition, un whisky escocès amb uns matisos fumats collonuts. Una ampolla em dura menys que un bon còmic. En veure el gotet el patge va somriure.
- Home, gasolina per passar la nit. Gràcies.
Se'l va empassar d'un glop, sense donar-me temps a explicar-li que calia beure-se'l a poc a poc. Pensant "què collons", també me'l vaig fotre d'un cop.
- L'any que ve fes una carta com Déu mana, que no costa tant!
- D'acord, promès.
Ens vàrem donar la mà, ell se'n va anar a repartir regals i jo a dormir. Amb el Jura a l'estómac va ser més fàcil agafar el son.