Però aquest mateix extraterrestre trobaria estrany que els sindicats no resultessin simpàtics a part de la societat. "No ho entenc" arronsaria les espatlles. "Com pot ser que alguns treballadors no combreguin amb els sindicats? És normal que els empresaris se sentissin incòmodes, però no pas els empleats".
Aleshores li hauríem d'explicar que amb els sindicats passa el mateix que amb el comunisme: la idea en sí és bona, però és molt difícil -potser impossible- d'aplicar. Li diríem que alguns sindicalistes són relíquies de la dictadura, i que moltes vegades es refugien en un sindicat per fugir de la seva pròpia ineptitud. Li explicaríem que a les seves files hi ha autèntics guerracivilistes que anyoren la dictadura perquè abans, com a mínim, tenien un enemic clar contra el qual disparar.
"No entenc res" diria ell, en veure als sindicats dels Mossos d'Esquadre manifestant-se amb grans rojigualdas, cridant en castellà i cantant el Viva España! de Manolo Escobar, com si fossin al Valle de los Caídos el dia vint de novembre. Es quedaria amb la boca oberta quan sapigués que són capaços de bloquejar el funcionament d'una presó només per fer xantatge al govern de torn. "Potser l'he cagada" admetria l'alienígena. "Els sindicats són necessaris" diria, "però aquests paios estan tocats del bolet. Què s'ha de fer, doncs?"
No ho sabem, li respondríem nosaltres. No en tenim ni punyetera idea.
I seria veritat.
