Hi ha tota una sèrie de falsos mites al voltant dels nadons. Avui em proposo desmentir-ne un, el que diu que passen bona part del dia dormint. És mentida: en realitat estan moltíssimes hores desperts. És feina dels pares procurar que estiguin còmodes i que no s'avorreixin gaire. La majoria de vegades en fas prou agafant-los en braços, però aquesta tècnica té un problema: passar una hora amb el nadó a coll, a banda de ser cansat, és força avorrit, de manera que has de buscar alguna cosa per fer mentrestant. Per motius obvis no hi ha gaires opcions, de manera que sempre acabes veient la televisió. En Lluc i jo ara mateix veiem dues sèries:
Breaking Bad (segona temporada) i
Misfits (a punt d'acabar la tercera). El nen mira la tele amb els ulls com plats i de tant en tant deixa anar una rialleta, com si les desventures d'aquella colla d'atrapats li fessin gràcia. A mi no m'agrada gaire que vegi aquestes sèries però com que tècnicament encara no les veu -com a màxim percep llumetes i sent sorolls- tampoc crec que passi res. De tota manera aniré en compte, no vull que em surti un
loser com els personatges que ronden per les dues sèries. Fa pocs dies vaig intentar-ho amb uns dibuixos animats on hi sortia un gosset fet amb ordinador que vivia aventures, però ell ni fu ni fa. La meva dona, a les tardes, li fa mirar
S'ha escrit un crim, aquella sèrie de TV8 protagonitzada per una vella que resol crims i d'altres misteris (sí, home, aquella vella xafardera i rodoneta a qui mai convidaries a fer un cafè perquè, vagi on vagi, algú la dinya). Ella jura que al nen li agrada i que és una sèrie més educativa que Breaking Bad. Aviat començarà
Game of Thrones. A veure què tal.
