diumenge, 18 de març de 2012

L'HOME DEL BOSC

Pels boscos hi trobes molta gent rara. Per exemple, fa dues setmanes hi havia un paio a la cinquantena fumant porros dins del seu cotxe. El més curiós era el seu look: era un caravermell amb pantalons de vellut, ulleres de l'any de la catapum i camisa de franela. Semblava un pagès dels voltants, de cap manera un consumidor típic de cannabis. Només li faltava la boina.

Avui m'he llevat d'hora i he sortit a córrer per cremar els calçots d'ahir. M'he apartat del camí principal i m'he ficat en un bosquet perquè volia fer estiraments. Després he tirat quatre o cinc cops de peu a l'aire. De cop i volta he sentit un soroll al meu darrera. M'he girat i he vist que a pocs metres hi havia un paio. Era més alt que jo i de mitjana edat. Duia un abric molt llarg i unes ulleres fosques que li tapaven mitja cara. Feia calor però ell duia la parca cordada fins a dalt. Amb ell hi anaven dos gossos d'aquells que fan tan soroll. El pobre tio semblava un pervertit.

Jo, al meu rotllo, he seguit clavant cops de peu a l'aire i pensant què cony hi fotia  aquell individu allà. És massa tard pels bolets i, amb aquest temps, és impossible que busqués espàrrecs. De fet, l'home em mirava tota l'estona amb un mig somriure. Aleshores ho he entès: potser aquell bosc era una mena de punt de trobada per gent que busca sexe ràpid i anònim. Aquell paio segurament era gai i s'havia pensat que jo també ho era. Però he recordat que a Cassà de la Selva no hi ha llocs així, i els homosexuals es veuen obligats a mudar-se a ciutats grans.

M'he anat ficant nerviós i al final ho he deixat estar. Em sentia imbècil clavant cops de peu al mig d'un bosc i essent observat per un tipus amb aspecte de violador, de manera que he decidit que l'entrenament se'n podia anar a prendre pel sac. Per recular havia de passar pel costat de l'home, que era just al bell mig del corriol que menava al camí. Ho he fet amb la guàrdia ben alta, per si se li acudia fer alguna cosa estranya. Però l'home m'ha mig somrigut i ha dit alguna cosa als seus dos gossots, uns animals absurds i cridaners. He tornat a casa preguntant-me qui cony era aquell tio, què hi fotia al mig del bosc i, sobretot, per què em mirava d'aquella manera tan inquietant.