Diuen que una de les característiques definitòries dels hipsters (terme oficial per denominar als gafapasta de tota la vida) és que no es reconeixen com a tals, i que una de les maneres de fer-ho és riure's de l'estètica i del mode de vida hipster.
El còmic sóc de poble n'és un exemple excel·lent. El volum es presenta com un manual de supervivència a la gran ciutat destinat a joves de poble que acaben d'arribar-hi. El còmic en sí és divertit, però fa ràbia de tan modern com és. Parla de discjòqueis que algú de Cargols de Dalt mai haurà sentit anomenar. Parla de blogaires que, encara que tu mateix siguis un blogaire, no saps qui són. Parla de festivals i de tendències que a un nano de Conills de Baix li semblarà xinès. És un còmic modernillo, creat per modernillos i destinat a modernillos. Si no pertanys a aquest grup pot fer-te somriure en alguns moments, però et passarà com quan beus un gintònic pijo: no saps apreciar-ne els matissos però és bo i alegra la vida, i amb això a vegades ja n'hi ha prou.
Si ets de poble segur que tindràs coses millors a fer que llegir aquest còmic. Si has nascut a Barcelona no hi trobaràs la gràcia. Però si vas néixer a Viladegossos i ara vius al barri de Gràcia, sempre que pots vas a Razzmatazz, duus Convers atrotinades i t'agrada el disseny i la fotografia, aquest còmic està fet per a tu.
