dimarts, 3 d’abril de 2012

EL MAS ROS



Tota la gent de Cassà i rodalies ha menjat alguna vegada al Mas Ros. Alguns hem seguit amb atenció el recorregut del restaurant. Els meus primers records són d'un tapís enorme penjat a la sala principal on hi sortia un gaucho amb boleadoras rostint carn enmig d'un prat, amb cavalls i vaques al fons. En aquella època el terme "braseria" no existia, però imagino que el resturant n'era una. A mi m'agradaven les petites olives que et donaven per entretenir la gana i que ara han substituït per unes de tamany més convencional. Després, un paio amb ulleres (unes ulleres d'aquestes retro que ara s'han tornat a posar de moda) va convertir el restaurant en una pizzeria. Algú més va agafar el relleu, fins al darrer propietari, que va dirigir-lo durant un munt d'anys.

Ara ha passat el testimoni al meu amic Riera. Podeu pensar que no sóc parcial a l'hora d'escriure sobre restaurant que pertany a un amic meu, però aneu-hi una sola vegada i descobrireu que no exagero ni una mica. Els menús d'entre setmana són esplèndids, especialment si tenim en compte que només costen onze euros. Macarrons amb trompetes de la mort, secret de porc a la brasa, lluç amb salsa de safrà, timbal  d'espinacs a la catalana. De postres heu de tastar el flam de formatge i l'escuma de recuit. El cap de setmana atreviu-vos amb el gegantí filet de Nebraska, que sense voler desmerèixer la vedella de Girona és boníssim, o amb les croquetes de foie.

Els nous propietaris han rentat la cara al local i han retirat aquell altell absurd que hi havia i que ningú sabia gaire bé quina funció tenia, a banda d'ocupar mig restaurant. El sostre està decorat amb unes làmpades enormes i té més aire de masia que mai (els propietaris han recuperat el nom original). Tot es veu nou, sense perdre aquella pàtina de veterania que té el restaurant. Només li falta una carta de gin tònics arregladeta -avui en dia totes les sobretaules es fan amb gin tònics- i ja tindrem el restaurant perfecte.