Magistral la pirueta lògica de Sánchez Gordillo: donat que la crisis, segons el seu punt de vista, és deguda als robatoris comesos per uns quants, els ciutadans hem de reaccionar de la mateixa manera. Robant. Ull per ull i dent per dent (parlant de dents: el diputat d'Izquierda en va escàs. Entre això i la barba descurada fa que sigui fàcil confondre'l amb un rodamón borratxí).
Doncs bé, Gordillo i els seus amics van saquejar un Mercadona andalús. He vist moltíssima gent robar al Mercadona, i aquest fet no em sorprèn ni m'escandalitza. De fet, la majoria de lladres s'assemblaven molt -com a mínim estèticament- a en Gordillo. Sí que em va alarmar que clavessin empentes a la pobra caixera, a qui deuen considerar una titella del capitalisme. Una cosa és pispar quatre tomàquets i un paquet de cigrons marca Hacendado i l'altra atacar físicament als treballadors que, per cert, teòricament haurien de defensar com a sindicalistes que són.
La sorpresa ha estat majúscula quan des d'Izquierda Unida li han donat la raó, explicant que Gordillo és un Robin Hood modern. Mireu-li la cara a la fotografia i digueu-me francament si us sembla un Robin Hood modern.
Aquests dies Sánchez Gordillo surt molt a la televisió. El dissabte el vaig veure al Gran Debate, i fa pocs minuts sortia a un altre programa de Tele 5. M'esperava que, com tots els demagogs, tindria un discurs potent i difícil de rebatre. Que faria referència a grans idees. Però no. Gordillo té la capacitat argumentativa d'un tertulià de bar, ni més ni menys. No serveix ni com a idealista demagog. I potser per això desperta certa simpatia i fa que sigui difícil odiar-lo del tot.
En fi, que Espanya segueix atrapada entre una dreta que enyora el franquisme i una esquerra papanates. Et volen fer escollir entre neofeixisme i comunisme. Entre senyoritos enclenxinats i pollosos amb mocadors palestins. Tria un polític corrupte que pispa de l'erari públic, o un polític esdentegat que assalta supermercats. Roben uns i roben altres. És normal que amb gent així el país se'n vagi a la merda. No ens mereixem res més.
