dimecres, 8 d’agost de 2012

LA PILOTA ROSA (Greatest hits remasteritzats)



La vaig veure el dimecres a la tarda, mentre carregava la bossa del gimnàs al maleter: era una negreta petita, d'uns dos o tres anys. Duia un vestit rosa i aferrava amb força una pilota del mateix color. Els ulls enormes i plens de llàgrimes. Caminava pel mig del carrer de casa meva que, encara que sigui poc transitat, tampoc és el millor lloc perquè una negreta de dos o tres anys passegi sola. 

- Em sembla que s'ha perdut- va decidir una veïna sagaç.

Vaig córrer fins on era la petita i la vaig agafar en braços. La nena va plorar una estona més i, al final, es va calmar. Vam estar deu minuts esperant a veure si els seus pares apareixien i, en veure que no arribaven, la veïna i jo vam  intentar descobrir  on vivia. A la zona hi ha força africans i no sabíem per on començar. La nena, que no parlava català, va assenyalar una casa. Vam tocar el timbre però ningú ens va obrir. Un veí va treure el cap per la finestra i li vaig explicar la situació.

- No. Aquesta nena no és d'aquí - va assegurar-nos.

Al final la meva veïna va trucar a la policia. La nena i jo ja ens havíem fet amics, i fins i tot reia quan li feia ganyotes i trucs amb les ulleres. Els  municipals van arribar de seguida -no havien rebut cap avís de nen perdut- i vaig proposar-los de dur-la a la Llar d'Infants, pensant que potser allà la coneixerien. Mala sort: tampoc no sabien qui era. De tant en tant deixava la nena al terra (per ser tant petita pesava força) però ella només volia anar a coll.

Finalment la policia va rebre una trucada: per fi els pares es donaven a conèixer. Ens esperaven al meu carrer, al mateix lloc on l'havíem trobat. Els policies i jo vam anar cap allà. Vam trobar-hi una africana amb un nadó penjat a l'esquena, dos homes i una altra criatura. Vaig deixar la nena al terra i aquesta va anar cap a la seva mare, que l'esperava hieràtica com una escultura romànica. He vist gent rebre més calurosament al pizzero. No semblaven preocupats pel fet que la nena hagués estat mitja hora desapareguda i en companyia d'un perfecte desconegut. Ni un somriure d'agraïment ni una ganyota de malfiança, res. Simplement van girar cua i, tot xino-xano, van tornar cap a casa seva.