divendres, 3 d’agost de 2012

QUAN ET DIUEN QUE EN PREFEREIXEN UN ALTRE (Greatests hits remasteritzats)



El Anacoreta Urbano)


Era evident que aquell paio tornava de festa i  que havia decidit estirar-se una estona a la platja abans d'anar a casa. La gent passava pel seu costat i se'l miraven amb expressions que anaven des del somriure condescendent fins al fàstic més absolut, com si aquell nano de divuit o vint anys hagués comès un crim horrible.
La meva dona i jo vam estirar les tovalloles una mica més avall. El paio seguia dormint la mona i la gent seguia mirant-se'l de lluny. Em vaig aixecar i vaig caminar fins on ell era. 
- Estàs bé? - vaig sacsejar-li el braç.
El noi va trigar a despertar-se, em va donar la mà i va asseure's amb les cames creuades, mirant el mar. Com un místic meditant sobre l'origen del Bé i del Mal.
- ¿Hablas español? - vaig preguntar, pensant que potser no m'entenia.
- Parlo català, castellà i, segons com, també parlo anglès.
Somrient, em va tornar a donar la mà. Vaig comprendre que encara anava pet.
- Devia ser una festa grossa.
Ell va assentir. Per primer cop em va mirar a la cara, i em va preguntar:
- Saps què és que una noia et digui que no li agrades i que al cap d'una estona s'enrotlli amb un amic teu?
Sí, sí que ho sé. Molta gent ho sap, però aquestes coses cal viure-les a la pròpia pell, cal superar-les sol. Les grans lliçons de la vida s'aprenen, precisament, quan una noia et diu que prefereix el teu amic.
- Sí, noi. És una merda però te'n sortiràs.
Tots dos ens vàrem quedar una estona en silenci, mirant el mar.
- Ho tens tot? Mòbil, cartera?
- Només he perdut la dignitat.
- No pateixis, home. A tots ens ha passat alguna vegada. Fins i tot coses pitjors. Encara que et pensis que l'has perdut sempre te'n queda. Es va regenerant, estigues tranquil. Tens apartament aquí?
- Sí.
- Tens diners?
Va posar-se la mà a la butxaca, va comptar les monedes i va dir que en tenia prous per comprar un paquet de tabac.
- Ara anava a prendre un tallat. Vols venir? Et convido.
Vaig ajudar-lo a posar-se dret i  vam anar fins al bar més proper. Va comprar tabac, vam prendre un tallat parlant de res en concret, com si fóssim dos coneguts de tota la vida,  i ens vam acomiadar. Vaig tornar a la tovallola.
- Què li havia passat? -va preguntar la meva dona.
- Res. El que passa quan et diuen que en prefereixen un altre.