Les pel·lícules americanes ens han ensenyat que hi ha una Justícia Universal que arriba allà on no arriba la Llei. Després de veure unes quantes sèries i llegir novel·les de gènere carcel·lari acabes convençut que els propis presidiaris tenen un sistema jurídic intern, pel qual els presos amb crims més horribles -violadors, pederastes i xusma d'aquest tipus- reben càstigs i pallisses per part dels altres interns. Aquest tòpic està tan estès que hem acabat donant-lo per bo, i assumint que si un assassí de criatures és engarjolat a la presó hi viurà un autèntic infern. Aquest sentiment, de manera recargolada, ens conforta, perquè ens fa creure que sí, que existeix una Justícia Còsmica que al final posa totes les coses a lloc. Però no és així.
Tinc un conegut que ha passat temporades llargues a la presó. De més jove havia sigut estafador a petita escala, mangui, una mica de tot. Era de la vella guàrdia, dels que procuraven no fer mal a ningú. Delinquia sense malicia, sense passió, de la mateixa manera que la gent normal treballa. Senzillament, no sabia fer res més. Però no ens desviem del tema. Un dia, fent una cervesa amb ell, vaig preguntar-li si era veritat que els violadors i els pederastes les passaven putes a la presó. Recordo el somriure amarg del meu amic. Després de fer un glop de cervesa llarguíssim -sempre bevia amb glops llarguíssims i ràpids, com si de cop prengués consciència de que era lliure i podia fer-ho- va dir-me:
- Ai, Jordi. Aquests tios a la presó viuen millor que tu i que jo.
Innocent de mi, vaig respondre-li que no m'ho creia, que per força havien de patir mil turments.
- Poques vegades he vist que ningú els hi digués res. La gent senzillament passa d'ells. A vegades estan en aïllament, i no et pensis que és una cel·la freda i humida, sinó llocs relativament còmodes amb televisor i tot. No t'enganyis, amic meu. La presó no és com l'has vist a les pel·lícules. Ningú se la vol jugar. Aquests tios van a la seva. Com a mínim aquí, a Espanya.
Ja us podeu imaginar perquè he escrit aquestes ratlles. Finalment han trobat als óssos dels dos germans desapareguts. Amb tota probabilitat els ha mort el seu pare. Si algú encara té la il·lusió de que aquest monstre patirà a la presó va molt errat. El mal parit es llevarà cada matí, esmorzarà, veurà la tele, dinarà, passejarà pel pati i havent sopat anirà a dormir. És trist però és així. Només ens queda l'esperança que un matí, fent el cafè, a les notícies ens diguin que l'han trobat penjat a la seva cel·la. Potser això ens retornarà la fe.
