Diu que llegenda que quan Chuck Palahniuk llegeix els seus contes sempre hi ha algú del públic que cau rodó per culpa de la duresa dels textos. Sóc –o més ben dit, era- seguidor d’aquest escriptor nordamericà, i puc assegurar que l’únic conte que mai em va inquietar va ser Guts, que podem traduir com a “Tripes”.
Amb Fauna Animal, d'en Bardera, és
diferent. Kafka deia que un bon llibre ha de ser com un cop de puny al crani.
El llibre d’en Bardera, permeteu-me la metáfora pugilística, és un ganxo
d’esquerres a la mandíbula, seguit d’un directe de dretes amb tot el pes del cos al darrere.
Fauna Animal és un recull ple de contes pertorbadors, a vegades anguniosos, i
sempre descarnats. És un llibre escrit magistralment i que compleix, amb
escreix, la voluntat de l’autor de remoure consciències sensibles. En Bardera uneix paraules amb precisió de rellotger, i sovint calla més que no parla. Cal saber llegir entre línies i alguns relats necessiten cert temps per digerir-los bé, com les salses de la iaia. I parlant de salses i de iaies: el millor del recull és, precisament, l'ambientació rural, que evoca els paisatges d'infantesa de molts de nosaltres.
Permeteu-me una altra metàfora, aquesta vegada més festiva. Ens trobem en una barbacoa d’estiu, amb gent de totes les
edats i condicions. La majoria beuen cervesa, copes de vi o mojitos, preparats per cambrers i cambreres amb somriures blancs i pell daurada . Uns
quants s’atreveixen amb els gintònics, sobretot ara que els fan tan suaus i amb
tantes parides surant-hi -més que gintònics, semblen amanides-. El darrer grup (cada grup és més petit que l'anterior) es
decanta per begudes consistents: whiskys sols, tequiles i coses així. I en aquesta barra raconera és on hi trobem a en Damià, preparant i servint xupitos destrossaestòmacs. Perquè en aquesta Catalunya nostra, petita, provinciana i autocomplaent,
escriptors com en Bardera passen desapercebuts: la gent s'estima més un mojito del Mercadona que un escocès de quinze anys. Ofegats en una marea de llibres
clònics sobre la Guerra Civil, manuscrits secrets de templaris i càtars, catedrals i novel·letes ensucrades d'amors adolescents, els seus textos et fan redreçar, com quan t'empasses un got d'absenta. Poca conya.
En el moment
d’escriure aquestes línies s’està editant Els Homes del Sac, el
nou llibre d’en Bardera. Els qui se
l’han llegit diuen que
aquesta vegada l’autor s’ha tret els guants, i que el cop de puny del qual
parlava Kafka serà més contundent que mai. L’esperem amb ganes.
