El dia que tingui diners em compraré una cottage en un poblet anglès o irlandès. Ben al nord, on no hi arribin aquestes calorades salvatges. La meva cottage tindrà un estudi amb les parets cobertes de llibres i un llac molt a la vora. Si pot ser, a tocar. Tot serà molt verd, i no sabrem què són les sequeres. El sol serà un convidat extravagant, com un tiet tarambana que es presenta a dinar de tant en tant, i que ve tan poc sovint que se li perdona tot. La caseta serà a les afores d'un poblet i cada vespre agafaré la bicicleta per baixar fins al pub més proper -que tindrà un nom compost i un cartell de fusta a l'entrada- i beure'm un parell de pintes de cervesa fent-la petar amb els vilatans, que sera galtavermells i bonhomiosos. Després agafaré la bicicleta i tornaré cap a casa, a gaudir del vespre i a pensar la sort que he tingut de marxar de Catalunya i dels seus estius polsegosos i inclements.
Els hiverns seran freds i plourà força, però a mi la pluja m'agrada, de manera que no crec que sigui un problema. Els vespres m'asseuré a la vora del foc amb un te, o potser amb un whisky comprat en una destileria propera. Aprofitaré per fer sortides a la capital i perdre'm pels pubs i cafès. O potser llogaré una habitació en un poblet de pescadors per observar la mala mar des de la finestra. I si realment no puc amb el weather, com que seré ric tornaré a Catalunya, on se suposa que els hiverns són suaus. Però de seguida que el termòmetre pugi, ni que sigui una mica, agafaré el Ryanair i fotré el camp d'aquesta sauna insalubre on vivim.
