dijous, 12 de setembre de 2013

NOTES SOBRE LA VIA

Ja sé que escriure fragmentadament és de pussies però avui tinc moltes coses a dir i lligar-ho tot voldria massa temps. Som-hi, doncs:

- Hem de començar alabant els collons d'en Daniel Sánchez-Llibre. De tots els qui eren a la llibreria Blanquerna durant l'Atac dels Falangistes va ser el més valent, encarant-se amb un imbècil que, literalment, en feia dos com ell. Però no us deixeu enganyar pel seu tamany gargantuesc: en moments així els perillosos sempre són els més petits, que se senten recolzats -i protegits- pels seus companys de major envergadura. El més temible? Cap dubte: el del bigoti i la gorra, seguit del que duia un polo verd. No us deixeu enganyar per les aparences. Hauria preferit anar a hòsties amb l'orangutà de dos metres que no pas amb cap d'aquests dos.

- Un any més, felicitem la professionalitat dels mitjans de comunicació espanyols en general i madrilenys en particular. Alerta Digital obre pàgina afirmant que l'Alberto Ribera és una nenassa (sic) perquè ahir es limitava a enlairar globets en comptes de dipositar banderes espanyoles al peu de Casanovas com ho havia fet Gerardo Bellalta, un homenet pretenciós que ha esdevingut la musa d'aquest diari digital. El mateix diari (i molts altres mitjans espanyols) asseguren que per omplir alguns trams de la Via els catalans vàrem haver de recórrer a vaques i a ninots de cartró. Alguns diaris amb més solera -com ara l'ABC- xifren la participació en 350.000, envers els 600.000 de l'any passat. Fem un càlcul ràpid: 400.000 metres de via X una persona a cada metre = 400.000 persones només a la cadena principal, sense tenir en compte que a moltíssims trams hi havia dobles i triples cadenes, a banda dels milers de persones que es van concentrar a les grans ciutats.



- Es va parlar de censura al Twitter. Dubto que una empresa així de potent cedeix a les pressions de quatre fatxorros. Probablement ho farien si tinguessin prou poder, però em temo que el fet que #Viacatalana no fos hashtag té uns motius força més prosaics. Aquí s'explica perfectament. Ara bé, xapó per la ràpida resposta del poble català. Aquí podeu sentir d'on surt això de les croquetes. Contra la barbàrie, creativitat i intel·ligència.

- Avui acabem amb la reacció del gran Chuck Norris en sentir l'Ana Botella parlar en anglès. El sol fet que una donota així tingui el càrrec que té ja és motiu per voler marxar d'Espanya. S'equivoquen els independentistes quan invoquen drets històrics, greuges de fa tres-cents anys i persecucions del franquisme: la família Aznar i els seus esbirros i acòlits és motiu suficient per voler fotre el camp.