Tímid amb les noies -buscava les boles de drac per guarir-se- es va enamorar de la Bulma, com també vam fer-ho tots nosaltres. Amb el temps va descobrir que era una persona complicada. La noia va abandonar-lo per en Vegeta, un autèntic bad boy (en certa manera en Yamcha també ho era, però en Vegeta s'emportava la palma, era un autèntic fill de puta) fent bona aquella màxima - sexista, potser- que diu que les noies sempre trien el dolent.
La caiguda en picat del nostre heroi va agafat velocitat, i cada vegada era vençut de manera més ràpida i humiliant. Aviat la seva presència de passar de segona a tercera fila, convertint-se en un convidat de pedra. A dia d'avui la seva -relativa- debilitat és objecte de burla entre els adolescents obesos i granelluts que tant sovintegen per Internet, i que ja voldrien tenir una dècima part de l'èxit que en Yamcha tenia entre les noies. Ja podeu riure, perdedors.
En Yamcha m'agradava per molts motius: va lligar-se la Bulma, tenia unes tècniques de lluita flipants (el puny d'ullals de llop). Un cop superada la timidesa inicial, va convertir-se en un autèntic playboy i en un vividor, el mantenia la Bulma i passava èpoques llargues a cal Follet Tortuga, sense que se li conegués ni ofici ni benefici, tot i que sabem que durant una època va ser una estrella del beisbol, cosa que probablement li va proporcionar prou ingressos per viure de gorra la resta de la seva vida.
En Yamcha m'agradava -i m'agrada- perquè és un dels fracassats més grans que mai he vist. No era un perdedor perquè ell ho intentava amb totes les seves forces, però tenia poc a fer davant d'alienígenes, androides i creacions de laboratori. En Yamcha era, simplement, un nano que arribava massa tard o massa d'hora, com em passa sempre a mi, i que va ser injustament maltractat per Akira Toriyama a favor d'altres personatges menys trascendents -i més insofribles- com ara en Krilín. En Yamcha ha estat, de totes totes, víctima d'una injustícia, i la seva reparació clama al cel.
