dimecres, 25 de setembre del 2013

VACANCES PAGADES

Mentre dinava veia el magazín de migdia de 8tv. Parlaven del periodista català segrestat per Al-Qaeda o per alguna altra organització afí. La Pilar Rahola -convidada habitual i primera espasa dels mitjans del grup Godó- afirmava que molts grups islamistes demanen diners a canvi del segrestat (com sempre s'ha fet, vaja) per poder comprar Kalashnikovs i llançacohets. Però el seu company de taula, un periodista de la Vanguardia, afirmava el contrari: que els segrestos d'Al-Qaeda eren de tipus ideològic i que moltes vegades es resolien intercanviant presoners.

Però no era pas això el que m'ha cridat l'atenció, sinó el fet que el periodista en qüestió ha explicat les diferències entre un segrest per part de yijaidistes o per part de simples criminals. Sembla ser que els primers tracten als seus hostatges amb tota classe de contemplacions i delicadeses. Escoltant a aquell noi semblava que ser segrestat per Al-Qaeda fos una mena de vacances pagades molt relaxants, com qui va a un spa que li han regalat amb un Plan-B.



L'Islam en general i el terrorisme yihaidista en particular desperta sentiments contradictoris a casa nostra. Un grup cada vegada més gran de població contraposa l'Islam al cristianisme, i afirma obertament que prefereix la religió de Mahoma envers la represora i retrògada església catòlica, com si l'Islam fos el non plus ultra del progressisme i l'obertura. Tenia un veí a Girona que fins i tot havia après a dir unes quantes paraules en àrab i s'esforçava en adreçar-se en aquesta llengua a tots els magrebins del barri. Era un exemple perfecte d'integració inversa: en comptes que els magrebins aprenguessin català o castellà, ell aprenia àrab. Un dia aquest mateix noi -dents ennegrides pels porros, barba descuidada i uns ulls blaus inquietants- jurava, al bar, que si ell hagués de fer-se d'una religió es faria de l'Islam. Una caixera del Mercadona que era allà fent un carajillo li va dir que ella no li trobava cap gràcia a una religió que obliga a les dones a anar tapades, en alguns casos amb burka (això ja no és el missatge de Mahoma pròpiament, sinó la sharia. Vindria a ser com el missatge original de Jesús i el catecisme que ha elaborat a posteriori l'Església). El noi va somriure i, amb cara de ja t'he enxampat, va respondre:

- No és tant com et penses... les deixen anar pintades sota el vel!

Potser algú s'està preguntant qui és el senyor de l'ampolla de vodka que surt a la foto. Doncs és en Mijaíl Kalashnikov, el creador dels famosos fusells d'assalt, famosos arreu del món perquè fins i tot un nen els pot utilizar. El bon coronel és venerat per la màfia italiana i pels combatents yihaidistes. És tan popular que a Moçambic fins i tot el tenen a la bandera:

File:Flag of Mozambique.svg