dilluns, 18 de novembre de 2013

PROU, SISPLAU!

Volia posar banda sonora a aquest post però m'ho he hagut de repensar perquè la cançó em fa posar la pell de gallina, i no pas per l'emoció. Som-hi, que és dilluns:

L'estiu passat ens queixàvem de l'embafador anunci d'Estrella Damm protagonitzat pels Love of Lesbian i unes quantes groupies anorèxiques que celebraven una festa en un entorn tan mediterrani que feia que el Mar Mediterrani semblés l'Atlàntic. Els meus amics Bardera (que, per cert, presenta llibre el divendres 22 de novembre a Torroella)  i Espluga van dedicar-li un assaig que va tenir una gran repercussió a la Xarxa.

S'acosten les festes de Nadal i tenim un nou motiu de disgust: l'execrable anunci de la Lotería Nacional, protagonitzat -entre d'altres- per una Caballé i un Raphael que sembla que hagin perdut el senderi. Tots dos s'han convertit en uns autèntics freaks televisius, i és qüestió de temps que els veiem córrer pels platós fent el ridícul encara més.

Els anuncis nadalencs s'han convertit en un gènere (els de Lotería i els de Freixenet són els més representatius) ancorat en una estètica daurada, carrinclona, horteríssima i d'un mal gust notori. Entenc que els productors hagin escollit aquests personatges infames perquè lliguen a la perfecció amb l'aire kitsch que volen transmetre.

miedo




A banda d'aquests dos hi ha una Marta Sánchez recauxutada, molt ficada en el seu paper de MILF, un Bustamente que fa de Bustamente i una altra senyora que no sé qui és ni penso molestar-me en buscar-ho. Sigui com sigui, l'anunci de Lotería ens remet a una Espanya sòrdida, encallada en el segle XX, amb gust de turró marca Hacendado i cava semi-sec de a dos euros i mig l'ampolla. Pares Noels comprats als xinos que pengen de balcons i arbres de Nadal que repeteixen una melodia irritant. Sisplau, prou! Si realment hem de fer-ho, fem-ho bé.