dimecres, 15 d’octubre del 2014

EN MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ I JO

Sempre tindré un deute amb en Miguel Ángel Rodríguez. Ell va ser la persona que em va ensenyar que el Twitter és, en realitat,  un enorme camp de batalla, i que la majoria de la gent hi va a insultar els que no pensen com ell. De seguida vaig convertir-me en un deixeble avantatjat, i al final l'alumne va superar al mestre, i en MÁR (aquest és el seu desafortunat nom du guerre) em va bloquejar de per vida. Va ser el primer d'una llarga llista de gent que m'ha anat bloquejant durant aquests darrers mesos. Però aquesta història és llarga i agredolça  i ja us l'explicaré un altre dia. Ara centrem-nos en en MÁR.

Segur que tots el coneixeu. Va fer-se famós a les tertúlies casposes de 13TV. Abans havia estat portaveu del govern de l'Aznar, però d'això no se'n recorda ningú, ni ens importa gaire. Aquí sota els teniu a tots dos, fent l'imbècil amb una ampolla de vi com dos guiris borratxos i adolescents de Port Antic. El salt definitiu a la fama va fer-lo quan va ser detingut després de protagonitzar un accident de cotxe. El fill de puta QUADRUPLICAVA la taxa d'alcohol permesa. Va demanar perdó de manera breu i tornem-hi, que no ha estat res.



Aquests dies aquesta desferra humana, aquest cuc, ha dit que el President Mas hauria de ser afusellat. Qualsevol personatge públic -que no fos una estrella del rock, un futbolista del Madrid o un friqui de Tele 5- que fos detingut per conduir perillosament ebri s'amagaria sota d'una pedra i mai més no en sortiria, però aquest imbècil es passeja pel món amb el cap ben alt i fent comentaris inframentals com aquest. Haurien d'afusellar al President com van fer-ho amb en Companys. I després ens pregunten per què volem marxar, i com és que no hi estem bé, a Espanya.

Jo ja he caigut, però vosaltres encara teniu una oportunitat. Seguiu els meus passos. Feu-vos seguidors d'en MÁR i foteu-li canya. No li deixeu fer ni un pas sense recordar-li que és un irresponsable i, sobretot, una mala persona. També podeu dir-li fill de puta, cabró i desgraciat. Jo a vegades ho feia, però són insults massa estàndard. Que sigui un borratxo és anecdòtic en un país on la meitat de la gent ho som, però sempre li ho podeu recordar. Alguna gent ho ha fet de manera magistral i, a sobre, a la tele. Lluiteu les meves batalles i recolliu la bandera allà on jo la vaig deixar. Avanceu, avanceu cap a la victòria. Poques vegades veurem tant clarament qui són els dolents.