Entenem-nos: els espanyolistes no haurien anat a votar. Tampoc ho faran ara, tot i que alguns, per tocar els collons, diuen que sí, que tenien pensat fer-ho però que ara no. Aneu a la merda, va. Votarem exactament els mateixos que haguéssim votat a la primera consulta -excepte, potser, uns quants disgustats o desencisats. Si recollim, posem pel cas, dos milions i mig de vots afirmatius, les plebiscitàries poden encarar-se amb molta més energia. Necessitem amb urgència una injecció d'autoestima. A tota la gent que diu que està cansada els hi pregunto:
- De debò que et pensaves que seria fàcil? Que Espanya ens deixaria anar per les bones? Que faríem una consulta i tothom votaria i seríem com Escòcia o el Quebec? Que no ens costaria cap esforç, ni pagaríem cap preu? Quina lluita per la llibertat ha estat senzilla, va, digues. I de moment ens està sortint barata, escolta.
Em sobta la manca d'intel·ligència d'algunes persones i aquest I want it all, I want it now tant de nen mimat que es pensa que ell no ha de fer res i que tot li ha de ser donat. No va ser Kennedy el que va dir "No pensis el que Amèrica pot fer per tu, sinó el que tu pots fer per Amèrica"? Doncs aplica-ho a Catalunya, paraula per paraula. Si hem de tornar a sortir al carrer, ho farem. A aquest pas aviat em deixaré rastes, em compraré una samarreta del Ché i un d'aquells espantosos bolsos peruanos que brutegen tant. Però si ens ho demanen ho farem. Si hem de votar en mil-i-un referèndums de costellada i gintònic casolà, també ho farem. Com a mínim jo ho faré, perquè sóc un cínic que no creu quasi en res, però que pensa:
- Cony, ja que hem començat, acabem.
Suposo que els anys d'Arts Marcials m'ho han ensenyat, això. En fi, no desvariegem: Iniciativa ja ha baixat del carro. Avui, sentint l'Herrera, encara no he entès per què. Un dia un amic em va dir que el líder dels ecosocialistes feia cara d'haver-se menjat moltes hòsties quan era adolescent. Jo -que també me'n vaig menjar moltes- estic segur sí, i per això és tan estrany i parla tan raro i sembla que estigui tot el dia emprenyat. Volien una consulta, sí, però una mica diferent de la que farem ara. ERC també rondina i tampoc els entenc gaire. Sembla ser que distingeixen entre graus d'il·legalitat, cosa que a mi em sembla una tonteria solemne. Però en Junqueres es mereix el benefici del dubte. Aquí callo, que no la vull cagar. Em cau bé, el gruixut de l'Oriol, però em sembla que comença a sentir els cants de sirena de la cadira presidencial. Tan de bo m'equivoqui i ens emportem una sorpresa agradable, que de tant en tant ja toca.
L'únic camí, ho sabem tots, són les plebiscitàries. Entretant, tot el que fem per tocar els collons a Madrid serà benvingut. Votem tots, i que s'emprenyin. Que tornin a prohibir-la. A veure si a algun tertulià fatxa li agafa un cobriment. Fem-los ballar el nostre ball i marquem el timming del combat. Peguem ràpid, com un boxejador mexicà d'aquells mig tarumbes. Que s'esgotin ells, i nosaltres posem collons allà no ens arribin les forces. No vull que les generacions que vénen ens mirin amb la mateixa consdescendència amb què nosaltres a vegades mirem les que ens van precedir. Les que no van ser capaces d'acabar amb Franco, i s'havien d'empassar aquells No-dos de merda cada diumenge al cine.
