Una sèrie de col·lectius sabadellencs han començat un boicot contra la Marató que aquest diumenge emetrà TV3. Podeu veure l'espot sencer aquí. No us el perdeu, és delirant. "Sobren capitalistes i la violència que els ampara" diuen uns encaputxats amb look de crema-Starbucks, que tot seguit comencen a destrossar amb ràbia un munt de cadires. No sé si trobar-ho irònic o patètic. Les veus en off ens expliquen que el problema és del capitalisme i de l'evasió fiscal. Que les maratons i d'altres campanyes només són pedaços, obres de caritat. Bé, això és cert. Però el més curiós és que aquests nois i noies tradicionalment han defensat les accions de diferents ONGs que, si ho mires fredament, també són pedaços (o encara hi ha algú es pensa que arreglarem els problemes del Tercer Món a base de construir escoles i enviar caravanes solidàries?) Desconec quines propostes pràctiques tenen aquests col·lectius sabadellencs per solucionar els problemes immediats i urgents, com ara els bancs d'aliments que cada vegada estan més buits. És obvi que el sistema no canviarà d'un dia per l'altre, i fins que no arribi la utopia -si és que arriba mai- alguna gent seguirà passant gana. Si hi ha iniciatives per alleugir el patiment d'uns quants benvingudes siguin. Amb tots els peròs, amb tots els matisos del món, perquè tampoc ens han de fer combregar amb rodes de molí.
Però una cosa és que tu no vulguis donar, i l'altra és que encetis un boicot perquè ningú doni. Entre la dreta filofranquista i casposa i aquesta esquerra de passamuntanyes estem ben arreglats.
