dimecres, 2 de maig de 2012

EL MISTERI DEL MÒBIL DESAPAREGUT




Tanco la triologia sobre els magrebins amb una anècdota d'aquest mateix dilluns. Era al gimnàs fent l'escalfament amb la resta de la classe i va entrar el professor de kickboxing. Va saludar-nos amb el cap i es va adreçar a un alumne magrebí que rondava la vintena. De tota la gent que hi havia es va dirigir, precisament, al magrebí.

- Aquest matí m'han robat el mòbil. Tu saps qui ha estat?

L'estupidesa de la gent  a vegades arriba a cotes mai esperades: a qui se li acut robar el mòbil a un monitor de kickboxing que, per més inri, pesa uns noranta quilos de múscul? El magrebí va arronsar les espatlles.

- Com vols que ho sàpiga?
- No dic que hagis estat tu. Només pregunto si saps qui ha sigut.

Algú pot pensar que els col·lectius que per sistema són acusats injustament es mostren més sensibles i tenen una major capacitat de discerniment. Que, sabent el pa que s'hi dona, van molt en compte a l'hora de jutjar als altres. És possible que algunes vegades sigui així, però no pas en el cas que ens ocupa. Amb un somriure de suficiència, el magrebí va dir:

- Aquest matí he vist un grup de negres rondar per  fora. Suposo que han sigut ells. Ja se sap que els negres roben...