Fa anys em van diagnosticar hipertensió arterial. Els metges no en saben les causes, tot i que diuen que l'estil de vida hi influeix. La feina de mestre, per exemple, no és la millor per un hipertens. Ni la d'escriptor de tercera, que truca de porta en porta i que les editorials li responen dient "El llibre ens encanta, la setmana vinent et diem alguna cosa segur" per, dos mesos més tard, rebutjar-lo al·legant que no s'adapta a la línia editorial, que és com dir que no vols follar perquè tens mal de cap.
Durant molt temps he aconseguit mantenir la pressió a ratlla a base de boxejar i de prescindir de la sal Maldon. Feia temps que no m'ho miraven i la setmana passada van posar-me un holter. Un holter és un aparell de mesurar la tensió, amb la diferència que l'has de dur durant vint-i-quatre hores. Vegeu la foto de dalt. Jo em sentia ridícul duent allò al cinturó i vaig tenir molta feina per trobar un jersei que me'l tapés del tot.
El holter s'activa cada vint minuts, fa la seva mesura i s'apaga. A totes hores. Quan camines, quan menges, quan estàs enfadat, quan condueixes, quan ets al wàter. També quan dorms. No fa mal però és extremadament molest. A més, si tens un mal dia i ets conscient d'estar tenint un mal dia les mesures periòdiques esdevenen angoixants.Per acabar-ho d'adobar, tinc el síndrome de la bata blanca, que provoca augments de pressió quan un metge te l'està mesurant (jo el tinc agreujat i la pressió se'm dispara encara que no hi hagit cap metge pels volts. La prova és que de nit, quan no era conscient, sortia prou bé).
Vaig tenir un mal dia. Un dimecres especialment dolent. El metge, però, no hi està d'acord (ell creu que tots els meus dies són dolents, a vegades estic temptat de donar-li la raó) i m'ha ordenat que comenci a prendre pastilles. Vaig començar el dijous. Poca broma, amb les pastilles. Un amic em va explicar que també se les prenia i que les havia deixat perquè s'adormia a tot arreu. De moment he comprovat que no s'avenen gens amb l'alcohol. Veurem...
