diumenge, 5 de febrer de 2012

EL DIA QUE EL MEU AVI VA CONÈIXER A DALÍ REENCARNAT



Fa uns anys el meu avi va anar de públic a un programa de televisió. Era un magazín de tarda que feien a TV3, no en recordo el nom. Un dels convidats duia barretina i jurava que era el fill secret, o bé la reencarnació, de Dalí, tampoc ho recordo gaire. Van fer-li l'entrevista, el paio va deixar anar les seves divagacions dements i el programa es va acabar. Quan el públic abandonava el plató en Dalí reencarant es va dirigir al meu avi. D'entre totes les persones que hi havia allà dins el va triar a ell. Va abraçar-lo i li va cridar: "Adéu siau, senyor! Molt de gust d'haver-lo conegut!".

El poder d'atracció que exerceixo cap als bojos ve de lluny. Basant-nos en aquesta anècdota, potser fins i tot està escrit als gens de la meva família: el meu pare, quan era alcalde, també va haver de tractar amb uns quants però aquest, òbviament, és un altre tema.

Durant una època aquest magnetisme es va intensificar. Anés on anés, hi hagués la gent que hi hagués, jo sempre aconseguia topar-me amb el més malalt. Aviat vaig aprendre uns quants trucs per evitar als sonats. Sembla ser que la majoria de la gent ja coneix aquestes tècniques i les utilitza de forma intuïtiva i natural. Per exemple, si hi ha un boig potencial no se l'ha de mirar als ulls. Sobretot no mirar-li als ulls. Tampoc has de somriure si fa coses rares, i encara menys riure. Si veus que se t'acosta, canvia de vorera amb el cap cot. Si parla amb algú no t'afegeixis a la conversa. Si et crida, no li responguis. Tot això, ben elemental i sensat, jo no ho sabia fer. Durant un temps vaig conèixer rodamóns que m'explicaven que la seva jaqueta de pell havia estat del rei d'Espanya. Borratxos que m'ensenyaven fotos d'un torero famós i em juraven que era el seu fill. Fabuladors de tota classe, tarats i gent amb la mirada perduda, les dents trencades i la ment encara més trencada. Bars i gimnasos d'arts marcials són terreny abonat per aquesta fauna. Feia temps que no en trobava cap i pensava que ja ho havia aconseguit. L'altre dia, a la fruiteria, vaig comprendre que no. Que sóc un iman pels bojos.