El meu raonament partia de la premissa que part dels compradors de La filla del capità groc en realitat no tenen cap intenció llegir-lo, ni tampoc hi entenen gaire de llibres (d'altra manera no l'haurien comprat), i si se l'han emportat o els hi han regalat només ha sigut perquè el nom del nostre escriptor superdotat aquests dies s'ha repetit més que el de Déu Nostrusenyor en un convent dominic. Si els compradors, deia, em veien amb la careta d'en Víctor Amela es llançarien sobre meu i sobre -i ara ve la jugada mestra- Nits de matapobres, convençuts que és la novel·la que amb tan poca vergonya han recomanat tothora els locutors de RAC1 i els afins al grup Godó en general (per entendre el meu pla brillant el lector ha de tenir en compte que la majoria de gent que s'apropava a les parades es limitava a demanar la novel·la d'en Víctor Amela. Hauríem pogut vendre'ls-hi els Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós i no se n'haurien ni adonat, ni aquell dia ni mai).
Al final, i per una qüestió purament logística, no em vaig poder fer la careta i vaig anar a signar a cara descoberta. Si mai torno a treure una novel·la prepararé el Sant Jordi amb més temps i cura, com ho ha fet l'admirada Empar Moliné, cremant la Constitució a la tele una setmana abans. O potser em faré fotos mig despilotat com fa la Roser Amills a Twitter.
Tinc amics escriptors per a qui el llibre és una cosa molt seriosa i amb un gran valor intel·lectual i cultural. Aquests amics volen elaborar un obra pròpia, i consideren que vendre és un assumpte, per bé que benvingut, secundari. Són escriptors amb un talent enorme però sense altaveu mediàtic. Us diria els noms i segurament no en coneixeríeu cap, o a gairebé cap. Perquè aquest és el país on vivim. No sé si és igual a tot arreu, possiblement sí, però si realment volem fer un país nou hem de començar canviant algunes coses. No podem pretendre que tothom consumeixi bona literatura, però és un pecat oblidar-se de promocionar-la.
Tinc amics escriptors per a qui el llibre és una cosa molt seriosa i amb un gran valor intel·lectual i cultural. Aquests amics volen elaborar un obra pròpia, i consideren que vendre és un assumpte, per bé que benvingut, secundari. Són escriptors amb un talent enorme però sense altaveu mediàtic. Us diria els noms i segurament no en coneixeríeu cap, o a gairebé cap. Perquè aquest és el país on vivim. No sé si és igual a tot arreu, possiblement sí, però si realment volem fer un país nou hem de començar canviant algunes coses. No podem pretendre que tothom consumeixi bona literatura, però és un pecat oblidar-se de promocionar-la.
