COSES D'ESTIU

Disculpeu la parada del Tardes de Birres. M'he escapat uns quants dies i no m'he endut l'ordinador. Ara mateix sóc incapaç de fer un post amb cara i ulls, ben trabat i estructurat, de manera que us explicaré quatre ximpleries que potser us interessaran:

- El millor descobriment de l'estiu: el gelat de mojito de la casa Frigo. Molt ben aconseguit, amb gust genuï de mojito. Sort que no emborratxen (només tenen 0,5 de graduació) perquè aquest estiu m'hauria alcoholitzat.

- Llibres que he llegit: Mars del Carib, un descobriment sensacional (li dedicaré un post en breu). Jesucrist era marica i altres contes, una decepció que ens recorda -una vegada més- que un bon guionista audiovisual no ha de ser, per força, un bon escriptor. Els pagesos, de Josep Pla, del qual no penso fer cap comentari per no fer el ridícul. Bedlam, de la Mar Bosch, una fàbula timburtoniana molt diferent de les coses que llegim normalment. Let's explore diabetes with owls, de David Sedaris (que comença a repetir-se, o jo començo a veure'l venir). Zerozerozero de Roberto Saviano, que no he pogut acabar (no perquè fos dolent, sinó perquè jo no estava d'humor). I uns quants més que ara no recordo.

- Enguany no podré anar a la manifestació de l'11 de setembre (se'ns casa el cunyat). Però com que volia col·laborar, he fet un donatiu. Segur que també teniu ganes de fer-ne un. Feu-lo aquí.

- L'editorial Stonberg ha millorat la pàgina. Feu-hi un cop d'ull i aprofiteu per comprar el gat de Schrödinger si encara no el teniu.

- Irvin Welsh, un dels millors escriptors europeus, fa campanya a favor del Yes a Escòcia.

- He afegit uns quants links a Llocs on perdre't. Algun dia crearé un apartat els blogs que porten més temps inactius (li'n diré Velles glòries o bé Cuando fuimos los mejores).

MENTIDES PER LLIGAR

Quan era jove tenia tres mentides molt elaborades que feia servir per lligar. Dir la veritat funcionava molt poc -o no funcionava en absolut- i amb les mentides a vegades, molt de tant en tant, tenia sort. Vull emfatitzar aquest decebedor molt de tant en tant. Vegem-les:

a) Sóc músic: Aquesta petita llicència la feia servir amb les estrangeres dels bars heavys de Lloret de Mar. Tothom deia que les guiris venien a Espanya buscant alcohol i sexe. Les que jo vaig conèixer, en efecte, volien emborratxar-se -i ho aconseguien sobradament-, però si volien follar amb algú, no era pas amb mi. Tot i això, amb la Tàctica del Músic vaig passar algunes estones divertides i vaig aconseguir robar algun petó i alguna rebregada. La Tàctica consistia, com ja heu endevinat, a fer-me passar per músic. En concret, per baixista d'un grup que versionava The Doors. No sé per què vaig escollir aquest instrument i no un altre. Si en algun moment reconeixia un solo de baix -potser no ho era i a mi m'ho semblava- jo els hi deia:

- Veieu, això és un solo de baix. És el que faig jo.

I feia veure que tocava el baix. Mirant-ho en perspectiva, devia semblar un imbècil. Quina manera de fer el ridícul, Verge Santa. Suposo que totes aquelles guiris eren tant o més ignorants -musicalment parlant - que jo. Això, o em consideraven una mena de retardat.

b) Sóc metge/arquitecte: Aquesta mentida vaig fer-la servir unes quantes vegades quan era una mica més gran. De seguida vaig abandonar-la perquè a les borratxes de festa major no els hi impressionava gaire, que fos metge o arquitecte. O potser no es creien que algú tan jove pogues ésser-ho. Potser l'estratègia del músic hagués funcionat millor en aquests ambients. Vés a saber. Em sembla que ho vaig aconseguir alguna vegada, però durant aquests anys les festes se superposaven i es confonien les unes amb les altres, com en una novel·la de Bret Easton Ellis.

c) Sóc un escriptor famós. Aquesta és la més recent i la que em va anar millor. Tingueu en compte que parlo d'un nombre de rotllos extraordinàriament baix per algú de la meva edat. Quan encara no havia publicat cap llibre i no era un escriptor -ni era res-, gràcies a aquesta tècnica em vaig embolicar amb una mexicana guapíssima (acabava d'arribar a Catalunya per fer un màster d'edició), amb una espanyola que no sabia res de literatura catalana i amb alguna altra que prefereixo no mencionar, no fos cas.

Els anys m'han regalat saviesa i un punt, un puntet de res, de sentit del ridícul. Nois i noies, val més que no mentiu. No pas per qüestions morals, sinó perquè has de ser un crack per fer-ho bé. Això, o que el teu interlocutor vagi ben pet. La mentida ha de ser ben trabada, coherent i has de mantenir-la tota l'estona. Cal una bona dosis d'imaginació, no pot fer-ho qualsevol. Tampoc vull excedir-me: no us receptaré un tòpic tan poca-solta com que sigueu vosaltres mateixos, perquè generalment ser tu mateix és una merda. Si, tal i com diu la penya New Age, ser tu mateix és tant guapo, per què no hi ha legions de persones intentant ser tu?

Em preguntareu:

- I si ser tu mateix no funciona i mentir és tan complicat, què coi hem de fer per triomfar? Digue'ns-ho, va.

No ho sé, nois i noies. No ho sé.

UN POST ESTIUENC

Aquests dies el Facebook bull amb fotografies i comentaris de la gent que fa vacances. La paraula relax és, segurament, la més repetida i celebrada amb dotzenes de likes. Els peus de foto diuen: "A la piscina, de relax". "A la platja, desconnectant". "Això sí que són vacances".

Tot és perfectament comprensible fins que arribes al següent comentari: "Amb els nens, passant uns dies de relax". Tothom sap -o hauria de saber- que les paraules "nen" i "relax" són com els israelians i els palestins: no poden conviure de cap manera. De fet, conceptualment són oposats. Quan fas vacances amb nens t'ho passes bé i generes el que els psicòlegs en diuen temps de qualitat, però de cap manera desconnectes i et relaxes. Quan arriba el vespre estàs tan destrossat que només tens esma de mirar un episodi d'alguna sèrie. I feina a no adormir-te! Si vols tranquil·litat, piscines blaves i mojitos fresquíssims, no tinguis fills. Si esperes l'estiu per llegir els llibres que no llegeixes durant la resta de mesos, tornaràs a la feina amb el mateix nombre de llibres llegits fins el moment: zero. És normal que l'estiu sigui el moment de l'any en què es produeixen més separacions i conflictes de parella. És llarg, esgotador i xafogós. És l'exemple perfecte de que més temps, en realitat, és menys.

Algú dirà: "Oh, ets un exagerat, Jordi. Jo també tinc fills i sí que desconnecto". Aquí l'equació es modifica perquè hi entra una nova constant: la mentida. El Doctor House va ensenyar-nos fa temps que tothom menteix. Aquestes setmanes he sentit algunes mentides tan horroroses, tan descaradament falses, tan espantosament inverossímils que fan que dubtis de la salut mental col·lectiva. Algunes persones m'han dit que el seu fill es portava bé mentre el nen trencava, metòdicament, els gots que hi havia sobre una taula. D'altres m'asseguraven que els seus dos fills no es barallaven en absolut, alhora que un dels nanos escanyava l'altre. Us juro que no exagero. Què fa el Facebook? Magnifica aquestes mentides còsmiques i et permet d'acompanyar-les amb boniques fotografies per fer-les una mica més creïbles.

A mi fer vacances, què voleu que us digui, no m'agrada gaire. Per ser més exactes, no m'agrada fer-ne tantes. En part perquè m'agrada la meva feina, en part perquè sóc hiperactiu i necessito fer coses tot el dia, a banda que detesto la calor. I perquè em fa molta ràbia que tot el país es paralitzi.

Potser algú dirà:

- Però per què no escrius més? Si fos de tu, jo escriuria.

I jo li respondré:

- Amic, si aconsegueixes escriure res més llarg que aquest post amb un nen de dos anys i mig engelosit del seu germà, que només té dos mesos, seràs automàticament mereixedor del Nobel de Literatura. Si l'ha guanyat el puto Vargas Llosa segur que tu també pots fer-ho.

I parlant del malvat peruà, quin grandíssim Magneto hauríem tingut si en comptes d'escriure merda i parir declaracions feixistes i anticatalanes s'hagués dedicat al cinema!



Algú altre afegirà:

- Jo recordo els estius i eren molt diferents dels d'ara. Els nens jugàvem al carrer i ens ho passàvem bomba.

I jo li respondré:

- És veritat, però els teus records són de quan tenies deu o dotze anys. Quan eres més petit segurament eres per casa, tocant la moral als teus pobres pares, que ja ho han oblidat perquè el cervell és tremendament efectiu a l'hora d'esborrar els records xungos i substituir-los per d'altres de més agradosos.

Finalment, serà el moment perfecte perquè algú digui:

- És que els professors feu massa vacances.

I jo, sospirant, contestaré:

- Tens tota la raó del món, company. Tens tota la raó.

FÒRUMS DE MAMIS

Fa pocs dies vaig llegir una entrevista a un heroïnoman. Conservava la majoria de dents i unes quantes neurones. Les seves respostes eren intel·ligents i gairebé poètiques. Quan li van preguntar quina era la part més difícil de la desintoxicació el tio va dir -sense dubtar-ne ni un segon- que el més dur era aprendre a viure sense el cavall. El mono físic i psíquic es pot superar, però ser ionqui implica que cada acte del dia, cada pensament des que et lleves fins que te'n vas a dormir, és com aconseguir un altre xute. El pitjor de deixar la droga és que has de reinventar la teva vida. Crear-ne una de nova, completament diferent. Has d'aprendre a viure en un món estúpid, injust i avorrit sense l'ajuda de cap droga. Si a nosaltres, que de tant en tant destapem una ampolla de vi o fem un gintònic, ja ens sembla un món cruel, imagineu-vos com se senten ells.

A algunes embarassades i mares recents passa el hi passa una cosa molt semblant. S'estimen molt el seu nadó, sí, però també s'estimen molt tot allò que l'envolta. Les revistes, la llista de naixement, els grups de suport (on diuen la veritat), els parcs (on menteixen de mala manera) i, finalment, els fòrums d'Internet. Allà poden ser elles mateixes, comentar públicament els seus dubtes, preocupacions i angoixes. En aquests fòrums les mamis comparteixen alegries i temors. Hi troben gent que realment les entén. Per aquestes dones la maternitat no és una peça del trencaclosques, sinó la seva totalitat. Més enllà del nen res no importa: ni l'aspecte físic, ni la vida anterior, ni la seva parella. Tenen exactament el que volien: un nadó-joguina a l'entorn del qual ha de girar la seva vida fins que el fill sigui prou gran per engegar-les a la merda.

Una pregunta típica en un d'aquests fòrums pot ser (tot el que surt a continuació ho he extret de fòrums d'Internet sense modificar-ho gens):

¡Hola chicas!
¿Cuál creeis que es el suavizante para la ropa que mejor huele?
¿Con cuál lavais vuestra ropa?Un besazo con olor a limpio...

I una resposta, aquesta:

UNO ROSA DE TALCO Y EL DE MARSELLA Y SI NO ENCUENTRO FRESCOR COLONIA PERO DE MERCADONA EL MAS BARATO QUE PILLO .... JEJEJE EN CARREFOUR HAY MAS BARATO PERO HUELE RARO JEJEJE BESOS AMIGAS

Aquí podem comprovar que moltes mares que participen en aquests fòrums tenen un nivell ortogràfic equivalent -o inferior- a quart de Primària. I després diuen que els catalans escrivim malament el castellà... (la noia en qüestió és de Madrid)

Boy a ser mamapor 2da vezy la verdadmi primer hijo todavia no deja el panal con este segundo bebe seme duplica lacompra delos panales por ay escuche de estos panales de tela modernos trate de consegirlos en tiendas de ropa para bebe aqui en mi ciudad pero no encotre mas q los de marca y eran algo costosos buscando en internet encontre unis q no son de marca muy economicos la verdad me an estado sirbiendo bastante bien de dia pero no me atrebo a usarlos en mi bebe de noche pues ase mucha pipi alguna de ustedes tiene mas experiencia con este tipo de panal o sabe como usarse correctamente o q tipo de incerto es mas absorbente me gustaria compartan la informacion ami lo q me agustado asta aora de este tipo de panal aparte del aorro$$$ es q mi bebe ya no se rosa pero aun no se muy bien q clase de limpiadores no se pueden usar en estos panales tomando en cuenta q esta echos de tela q es plastica

Alguns fòrums estan especialitzats en anècdotes divertides. Allà hi podeu trobar posts tant esbojarrats com aquest (que, alhora, és un exemple de l'argot que fan servir en aquestes pàgines).

fue hace unos dias por la mañana. el papi se estaba despertando ultimamente para hacerle el bibi y se ve que mi bebito queria que se despertara el papi. yo estaba con un ojo medio abierto a ver lo que hacia mi peque.
y se pone a llamar a papa, papaaaaaaaaaa, papaaaaaaaaa. y le empieza a darle tortazos pa que se despierte y el papi haciéndose el remolón.
cuando veo que mi bebe coge el mando y le da semejante golpe en la cabeza.
se despertó con un cabreo... jejejejejejeje y yo muerta de risa diciéndole: eso pa que no te levantes que sino va el mando a tu cabeza!
jajajajajajaja

En fi, ja us podeu fer una idea de com és aquest món de color rosa, inundat de floretes blanques i d'olor de Nenuco.

He esborrat tres vegades el paràgraf que havia d'anar aquí. El primer podia semblar ofensiu, i segur que hauria rebut algun correu picant-me la cresta i dient-me masclista o coses pitjors. El segon intent era una reflexió sobre el nivell gramàtic i ortogràfic que, com que sou prou llestos i llestes (a diferència de les mamis que escriuen en aquests fòrums), no necessiteu que us faci. I el tercer era una gracieta que quasi m'equiparava a aquestes mamis tan fabulosament pàmfiles. De manera que acabo el post d'avui amb aquestes paraules. I ni una més.