CAOS TOTAL ( VII )

He penjat bona part del que havia de llegir pel Caos Total.Se suposa que havien de ser reflexions i menjades d'olla, però al final acabaven essent anècdotes i situacions que m'anaven passant. No és lo meu, pensar en com són les coses i en com haurien de ser. Quan vull expressar un pensament mínimament profund em surt un nyap artificiós i pedant. Anys enrere encara era pitjor: va haver-hi una època que escrivia quan anava mamat. L’endemà em posava les mans al cap, rellegint tots aquells textos pretenciosos i carregats. No em podia creure que aquella porqueria fos meva. Fins i tot me’n van publicar un parell a la revista de l‘Institut. I el més divertit de tot és que, a l’hora d’escriure, sota els efluvis del whisky em semblava un material genial. A la meva ment de borratxo ja signava llibres per Sant Jordi. Era el nou Bukowsky o Hemingway. Però el dia següent, repassant-ho, arribava a la conclusió que, o bé deixava d’escriure anant begut, o bé havia d’emborratxar-me prou com per no poder ni agafar el bolígraf. Al final vaig optar per la primera opció: ara, quan vaig mamat, faig de tot menys escriure. Per si fos poc vaig contemplar l'altra opció, implantant-me una norma molt severa: res d’alcohol (o molt poc alcohol) quan escric. Sorprenentment l’he respectada bastant fins avui. A veure quan durarà...