Ahir m'avorria i vaig fer un cop d'ull al Google Analytics, una aplicació que fem servir alguns egocèntrics que tenim blog. Serveix per saber quanta gent ens visita, d'on ve i com ha arribat. Gràcies al Google Analytics sabem coses tan interessants com ara que quatre persones han arribat fins aquí buscant "jubiladas viciosas", o que una persona volia informació sobre un "calentador de gos de línia", sigui el que sigui un gos de línia (això sí: a tots, hagueu arribat com hagueu arribat, us agraeixo infinitament la visita i la paciència).
Ple d'orgull i satisfacció, com diria Sa Majestat, veig que el blog Alacant C.F.(http://alacantcf.blogspot.com/) m'han linkat. Alacant fa molts anys que és la meva ciutat fetitxe. Alguns tenen Nova York, d'altres París o London, i jo tinc Alacant.
No és cosa de broma: Alacant és una ciutat terapèutica. Quan les coses perden el sentit, quan la vida aquí es fa avorrida i monòtona i repetitiva i grisa. Quan ja no pots més, quan et fa falta una mica d'aire fresc. Quan tot plegat et sembla massa petit i mesquí. Quan vulguis una neteja espiritual ves-te'n a Alacant. El Cactus Cantina, el Barrio, l'illa de Tabarca, aquella discoteca que sempre vaig a parar a les tantes i que mai sé com es diu, les Fogueres, les palometes, el meu amic Sergi, la platja, els mojitos d'en Chipi... tot això és aliment per una ànima cansada.
Paraula d'alacantí adoptiu.
