Des que vaig llegir aquesta novel·la del gran Nick Hornby que cada any també em fixo en el primer anunci nadalenc. L'he vist avui, dia sis de novembre, a la televisió. Era d'Ono. Ahir, a Girona, vaig veure que en un pis ja hi havien penjat un d'aquells espantosos Pares Noëls de peluix que se suposa que estan a punt d'entrar pel balcó. A molts supermercats ja hi ha torrons i pernils, i aviat hi penjaran garlandes (no us perdeu la decoració naïf-psicodèlica dels Mercadona, capaç de provocar-te un atac d'angoixa si hi passes gaire estona).
El Nadal fa que molta gent es deprimeixi. No és el meu cas (és estrany: deu ser de les poques coses que no em deprimeixen) però a vegades sí que cansa, de la mateixa manera que tot et cansa quan et bombardegen durant setmanes i setmanes. Exactament el mateix que passa amb la política, i amb l'economia, i amb tot. Tant els hi costaria començar-ho una mica més tard?
