Fins fa poc feia servir el Google Analytics per veure l'audiència del Tardes de Birres. L'Analytics és, com el seu nom indica, una eina que serveix per saber quanta gent entra a una pàgina web, des d'on entren, quin post és el més vist, coses així. Fa unes setmanes l'aplicació va fer figa. Va ser en el moment just en què vaig canviar el disseny del blog. Ja m'havia passat alguna altra vegada. Segur que, si m'hi posés, al final aconseguiria arreglar-ho, però una mandra còsmica m'ho impedeix.
Aquests dies he descobert que el Blogger, que és la pàgina que faig servir per penjar els posts, també té el seu propi medidor d'audiència. Vaig entrar-hi l'altre dia i, sorpresa, les xifres de visitants s'havien multiplicat quasi per cinc. És demencial: segons aquest, tinc molts més visitants que no pas segons el Google Analytics. Tan allunyades són les xifres que semblen les versions que dónen els sindicats i la policia local d'assistència a una manifestació.
Com quan hi ha una manifestació, no saps a qui creure. Unes dades t'encanten i les altres no. Pots caure en la temptació de quedar-te amb les xifres que més et convenen, o pots fer una volta per Internet per veure si hi ha més gent a qui li ha passat, com arreglar el Google Analytics i, sobretot, descobrir quina de les dues aplicacions té raó. Però tot això, com he dit, fa una mandra infinita i et treu temps. I el temps, com tots sabeu, no es compra. De manera que em quedaré sense saber quanta gent entra a la pàgina i, en tot cas, si algun dia necessito una injecció d'autoestima, miraré les xifres inflades del Blogger.
