Tanco la triologia sobre els magrebins amb una anècdota d'aquest mateix dilluns. Era al gimnàs fent l'escalfament amb la resta de la classe i va entrar el professor de kickboxing. Va saludar-nos amb el cap i es va adreçar a un alumne magrebí que rondava la vintena. De tota la gent que hi havia es va dirigir, precisament, al magrebí.
- Aquest matí m'han robat el mòbil. Tu saps qui ha estat?
L'estupidesa de la gent a vegades arriba a cotes mai esperades: a qui se li acut robar el mòbil a un monitor de kickboxing que, per més inri, pesa uns noranta quilos de múscul? El magrebí va arronsar les espatlles.
- Com vols que ho sàpiga?
- No dic que hagis estat tu. Només pregunto si saps qui ha sigut.
Algú pot pensar que els col·lectius que per sistema són acusats injustament es mostren més sensibles i tenen una major capacitat de discerniment. Que, sabent el pa que s'hi dona, van molt en compte a l'hora de jutjar als altres. És possible que algunes vegades sigui així, però no pas en el cas que ens ocupa. Amb un somriure de suficiència, el magrebí va dir:
- Aquest matí he vist un grup de negres rondar per fora. Suposo que han sigut ells. Ja se sap que els negres roben...
